Francesc Candel Tortajada: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació Etiqueta: editor de codi 2017 |
Cap resum de modificació |
||
Línia 57: | Línia 57: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{referències|2|refs= |
{{referències|2|refs= |
||
<ref name="piquer">{{ref-web | cognom = Piquer |nom=Eva |url=http://www.fundaciocandel.org/doc/entrevista_eva_piquer.pdf |títol=Entrevista a Francesc Candel |format=PDF |consulta=27 [[juny]] 2012 |data=18 de [[gener]] de 2001 |obra=Avui |lloc=Barcelona |editor=Diari Avui |llengua= }}</ref> |
<ref name="piquer">{{ref-web | cognom = Piquer |nom=Eva |url=http://www.fundaciocandel.org/doc/entrevista_eva_piquer.pdf |títol=Entrevista a Francesc Candel |format=PDF |consulta=27 [[juny]] 2012 |data=18 de [[gener]] de 2001 |obra=Avui |lloc=Barcelona |editor=Diari Avui |llengua= |enllaçautor=Eva Piquer i Vinent}}</ref> |
||
<ref name="pobresa">{{Ref-llibre | cognom = Candel |nom=Francesc |enllaçautor= |títol=La nova [[pobresa]] |url= |editorial=Edicions 62 |lloc=Barcelona |data=1988 |isbn=8429728309 |col·lecció=Llibres a l'abast ; 240}}</ref> |
<ref name="pobresa">{{Ref-llibre | cognom = Candel |nom=Francesc |enllaçautor= |títol=La nova [[pobresa]] |url= |editorial=Edicions 62 |lloc=Barcelona |data=1988 |isbn=8429728309 |col·lecció=Llibres a l'abast ; 240}}</ref> |
||
}} |
}} |
Revisió del 13:59, 6 feb 2017
Signatura de Francesc Candel | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Cases Altes (el Racó d'Ademús), 31 de maig de 1925 |
Mort |
Barcelona, 23 de novembre de 2007 (82 anys) |
Ocupació | Novel·lista, periodista, actor i polític |
Francisco Candel Tortajada (Casas Altas, Racó d'Ademús, 31 de maig de 1925 — Barcelona, 23 de novembre de 2007), també conegut com a Paco Candel, fou un escriptor i periodista valencià establert a Catalunya.
Citacions
- Si escrius bé d'algú, mai et donarà les gràcies.[1]
- La televisió, que ningú escolta ni veu, no te s'acudeixi de demanar que l'apaguin o que n'abaixin el volum: tota la parròquia s'enfurisma, llavors.[2]
- «El soroll». Avui, 12 de setembre de 2000.
- Quan escrius malament d'algú, sempre ho acaba sabent, mentre que quan escrius bé d'algú és molt fàcil que no ho sàpiga mai.[1]
- Entrevista al diari Avui, 18 de gener de 2001.
- «La malastrugança del número tres». Avui, 10 de febrer de 2004.
La nova pobresa (1988)
- Vaig néixer pobre, he estat sempre pobre, continuaré essent pobre i pobre moriré.[4]
- De mancar absolutament de tot, he passat a ser propietari d'un pis i titular d'una llibreta en una Caixa d'Estalvis; en sortir de la misèria del subdesenvolupament no he estat capaç més que d'aconseguir la misèria de l'electrodomèstic.[4]
Citacions sobre Francesc Candel
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Piquer, Eva. «Entrevista a Francesc Candel» (PDF). Avui. Barcelona: Diari Avui, 18-01-2001. [Consulta: 27 juny 2012].
- ↑ Francesc, Candel. «El soroll». Avui, 12-09-2000. [Consulta: 17 desembre 2016].
- ↑ Francesc, Candel. «La malastrugança del número tres». Avui, 10-02-2004. [Consulta: 17 desembre 2016].
- ↑ 4,0 4,1 Candel, Francesc. La nova pobresa. Barcelona: Edicions 62, 1988 (Llibres a l'abast ; 240). ISBN 8429728309.
- ↑ «Paco Candel». Barcelona: Fundació Paco Candel. [Consulta: 27 juny 2012].