Ànima: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 15: Línia 15:
{{Cita
{{Cita
| cita = Tenim l'ànima per a dirigir i el [[cos]] per a obeir.
| cita = Tenim l'ànima per a dirigir i el [[cos]] per a obeir.
| lloc = ''La conjuració de Catilina''. § 1
| lloc = ''[[La conjuració de Catilina]]''. § 1
| autor = [[Gai Sal·lusti Crisp]]
| autor = [[Gai Sal·lusti Crisp]]
| original = Animi imperio, corporis seruitio magis utimur.
| original = Animi imperio, corporis seruitio magis utimur.
Línia 105: Línia 105:
| refs =<ref name="modern">{{ref-notícia|cognom=Huang|nom=Yiju|títol=Plain, Time, and Catastrophe: A Conversation with Chen Zhongshi|publicació=Modern Chinese Literature and Culture|url=https://u.osu.edu/mclc/online-series/chen-zhongshi/|consulta=13 novembre 2016|data=15 juny 2013}}</ref>
| refs =<ref name="modern">{{ref-notícia|cognom=Huang|nom=Yiju|títol=Plain, Time, and Catastrophe: A Conversation with Chen Zhongshi|publicació=Modern Chinese Literature and Culture|url=https://u.osu.edu/mclc/online-series/chen-zhongshi/|consulta=13 novembre 2016|data=15 juny 2013}}</ref>
}}
}}

== Referències ==
== Referències ==
{{referències|2}}
{{referències|2}}

Revisió del 15:04, 8 feb 2017

Ànima
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

L'ànima és la part immaterial o espiritual dels éssers vius, especialment dels humans, seu de la consciència i la personalitat.

Citacions

  • No solament hem d'ajudar el cos, sinó molt més la ment i l'ànima, perquè també aquestes s'extingeixen en arribar a la vellesa.[1]
(en llatí) Nec vero corpori solum subveniendum est, sed menti atque animo multo magis; nam haec quoque, nisi tamquam lumini oleum instilles, exstinguuntur senectute.
Cató el Vell, de la vellesa. § 36, 44 aC. — Marc Tul·li Ciceró
  • Tenim l'ànima per a dirigir i el cos per a obeir.[2]
(en llatí) Animi imperio, corporis seruitio magis utimur.
La conjuració de Catilina. § 1. — Gai Sal·lusti Crisp
  • La caritat és l'ànima de la fe, que la manté amb vida; sense amor, la fe mor.[3]
(en llatí) Anima fidei, caritas, quae ipsam vivificat, qua amissa fides moritur.
Sermons (Sermoni Domenicali). Dominica X Post Pentecoste. § I,6, ca. 1230. — Sant Antoni de Pàdua
  • El perfum de l'ànima, és el record. És la part la més delicada, la més suau del cor, que es deslliga per abraçar un altre cor i seguir-lo per tot arreu.[4]
(en francès) Le parfum de l'âme, c'est le souvenir. C'est la partie la plus délicate, la plus suave du coeur, qui se détache pour embrasser un autre coeur et le suivre partout.
Lettres d'un voyageur, 1837. — George Sand
  • Confesso que no trobo cap utilitat a fulminar la tirania anglesa, mentre la tirania de Roma ocupi el palau de l'ànima.[5]
(en anglès) I confess that I do not see what good it does to fulminate against the English tyranny while the Roman tyranny occupies the palace of the soul.
Università Popolare, Trieste: «Ireland, Island of Saints and Sages», 27 d'abril de 1907. — James Joyce
  • L'ànima de la terra és nocturna, però la llum del sol l'amaga més del que l'amaga la foscor.[6]
(en italià) L'anima della terra è notturna, ma la luce del sole la nasconde più che non la nasconda la tenebra.
«La notte ha la sua via», Contemplazione della morte, 1912. — Gabriele d'Annunzio
  • La seva ànima tant desitjava / allò que l’orgullosa mort pot dur, / que no podia suportar / els béns corrents del món.[7]
(en anglès) Her soul had such desire / For what proud death may bring / That it could not endure / The common good of life.
«That the Night come», Responsibilities, 1914. — William Butler Yeats
  • L'aliment més necessari per a l'ànima. Més important del que els humans se n'adonen, o volen adonar-se'n.[8]
(en anglès) The most necessary food for the soul. More important than humans realize, or want to realize.
Marlene Dietrich's ABC. — Marlene Dietrich
Definició del concepte Afecte
  • Si no he escrit un llibre sobre l'ànima femenina musulmana és perquè he cregut descobrir que les dones musulmanes no tenen ànima [...]. Les tradicions, els principis alcorànics, la superioritat masculina, tot conspira contra el desenvolupament de l'esperit femení musulmà.[9]
Memòries fins al 1935, 1973. — Aurora Bertrana
(en castellà) Platón nos define ya las dos disciplinas fundamentales para el desarrollo humano; la gimnasia para el cuerpo y la música para el bien del alma.
Scherzo, novembre de 2004. — Montserrat Figueras
  • Suprimir una ànima vulnerable sota una pagoda és la carrera més podrida en la societat feudal.[11]
«Modern Chinese Literature and Culture», 15 de juny de 2013. — Chen Zhongshi

Referències

  1. Ciceró, Marc Tul·li. Cató el Vell, De la vellesa. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1998 (Fundació Bernat Metge (Col·lecció : text i traducció) ; 308). ISBN 8472256960. 
  2. Sal·lusti Crisp, Gai. La conjuració de Catilina. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1963 (Fundació Bernat Metge; 147). 
  3. Benet XVI. «Audience générale (10-02-2010)» (en francès). Audiences. Ciutat del Vaticà: Libreria Editrice Vaticana. [Consulta: 30 desembre 2016].
  4. Sand, George. Lettres d'un voyageur. Paris: Michel Lévi frères, 1869. 
  5. Joyce, 2002, p. 125.
  6. Visco, Giovanni. Opera D'Annunzio. Youcanprint, 2016. ISBN 9788891160270. 
  7. Yeats, 1916, p. 75.
  8. Dietrich, Marlene. Marlene Dietrich’s ABC : wit, wisdom & recipes. New York: Open Road Media, 2012. 
  9. Bertrana, 1973.
  10. Agüero, 2004, p. 62.
  11. Huang, Yiju «Plain, Time, and Catastrophe: A Conversation with Chen Zhongshi». Modern Chinese Literature and Culture, (15-06-2013) [Consulta: 13 novembre 2016].

Bibliografia