Perejaume: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Citacions: enllaç de pàgines, replaced: imaginació → imaginació AWB |
m →Citacions: clean up, replaced: Citar publicació → ref-publicació AWB |
||
Línia 15: | Línia 15: | ||
| data = 2012 |
| data = 2012 |
||
| notes = Entrevista a Ràdio Web MACBA |
| notes = Entrevista a Ràdio Web MACBA |
||
| refs = <ref name="RWM">{{ |
| refs = <ref name="RWM">{{ref-publicació |article=Perejaume |url=http://rwm.macba.cat/ca/especials/fons_audio_perejaume/capsula |publicació=Ràdio Web MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona |volum= |exemplar=FONS ÀUDIO #16 |data=31/12/2012}}</ref> |
||
}} |
}} |
||
{{Cita |
{{Cita |
Revisió del 13:06, 10 feb 2017
Perejaume | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Sant Pol de Mar (Maresme), 20 de gener de 1957 (67 anys) |
Ocupació | Pintor, escriptor, poeta, escenògraf i artista |
Obra amb drets d'autor | |
Pere Jaume Borrell i Guinart, conegut amb el nom de Perejaume (Sant Pol de Mar, Maresme, 1957), és un artista i poeta català.
Citacions
- Jo crec que el lloc és un do, com el temps, que també és un do.[1]
- Barcelona, 2012.
- Entrevista a Ràdio Web MACBA
- Barcelona, 2012.
- Allà on peses és un do, poder pesar en aquí és un do, per tant tots els lloc són extraordinaris i equivalents em sembla que hem abusat massa de jerarquitzar el món. què t’agrada més això o allò? Jo ho trobo una mica folclòric tot això.[1]
- Barcelona, 2012.
- Només perdura el que es repeteix.[1]
- Barcelona, 2012.
- Des d'aquesta visió rural, tot el món dels arxius és una mala convivència amb l’oblit. Com pot ser l'oblit fèrtil? L'oblit és com el femer. el femer s'ha de cultivar com el camp. L'oblit s'ha de veure com un espai generatiu.[1]
- Barcelona, 2012.
- Barcelona, 2012.
- També és limitada la imaginació, la creativitat, el marge d’operació de les metàfores. Tot això es gasta.[1]
- Barcelona, 2012.
- Les coses ens sedueixen molt per la pèrdua. Funcionen molt elegíacament[1]
- Barcelona, 2012.