Montjuïc: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 13: | Línia 13: | ||
| dita = Anirem a can Pistraus i farem una bullida, la farem de [[groc]] i [[blau]] i també color d'[[oliva]]. |
| dita = Anirem a can Pistraus i farem una bullida, la farem de [[groc]] i [[blau]] i també color d'[[oliva]]. |
||
| notes = ''Can Pistraus'' fa referència a una antiga [[taverna]] ubicada a la muntanya de Montjuic, focus de [[joc]], [[vici]] i [[corrupció]] de tota mena. |
| notes = ''Can Pistraus'' fa referència a una antiga [[taverna]] ubicada a la muntanya de Montjuic, focus de [[joc]], [[vici]] i [[corrupció]] de tota mena. |
||
| refs = <ref name=taverna /> |
|||
}} |
|||
{{Dita |
|||
| dita = Anirem a can Pistraus, plantarem una [[taverna]]. |
|||
| notes = |
|||
| refs = <ref name=taverna /> |
| refs = <ref name=taverna /> |
||
}} |
}} |
||
Revisió del 22:30, 11 feb 2017
 Vista de Montjuïc des del Port de Barcelona | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Montjuïc és una muntanya (192 m) aïllada del Barcelonès, que domina el camí litoral de Barcelona.
Dites populars
- (var.) Montserrat i Montjuïc no es feren en una nit.[3]
- Montjuïc amb boirina, llevant o aigua fina.[4]
- Quan Montjuïc duu barret, l'aigua arremet.[5]
- Quan Montjuïc duu caputxa, senyal de pluja.[6]
- Quan Montjuïc duu mantellina, la pluja afina.[5]
- Quan Montjuïc fa capell, no et fiïs d'ell.[6]
- Quan Montjuïc porta capot, que se'n posi qui pot.[6]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Amades, Joan. Costums i tradicions d'hostals i tavernes. Barcelona: Tallers Gráfics P. Arnau, 1936.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Montjuïc». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, Joan. Montserrat : tradicions i llegendes. Barcelona: La Llumenera, 1935, p. 147-163.
- ↑ Trepat, Josep-Anton. Refranys de vora mar. Barcelona: Noray, 1995. ISBN 8474860881.
- ↑ 5,0 5,1 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. V. Tardor. Barcelona: Salvat, 1956.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938, p. 10-11.