Sants-Montjuïc: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
afegides un bon fotimer |
|||
| Línia 131: | Línia 131: | ||
| dita = Semblar (algú) el [[tísic]] de Sants. |
| dita = Semblar (algú) el [[tísic]] de Sants. |
||
| notes = Ser molt prim i alt, com el campaner de l'Església de Santa Maria de Sants. |
| notes = Ser molt prim i alt, com el campaner de l'Església de Santa Maria de Sants. |
||
| refs = <ref name="torras"/> |
|||
}} |
|||
{{Dita |
|||
| dita = Tenir (algú) finques a la Bordeta. |
|||
| notes = Aparentar opulència, però ser pobre. |
|||
| refs = <ref name="torras"/> |
| refs = <ref name="torras"/> |
||
}} |
}} |
||
Revisió del 01:09, 12 feb 2017
 Vista nocturna del districte des de la muntanya de Montjuïc | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Ubicació | |
 | |
 |
Sants-Montjuïc és un districte del municipi de Barcelona, a la comarca del Barcelonès). Està format per set barris: El Poble-sec, La Marina del Prat Vermell, La Marina de Port, La Font de la Guatlla, Hostafrancs, La Bordeta, Sants-Badal i Sants; i també aglutina la muntanya de Montjuïc, el polígon de la Zona Franca i la bona part del Port de Barcelona.
Dites populars
- Per pinxos la Bordeta, per gitanos Hostafrancs, i per noies maques Sants.[1]
Hostafrancs
Antigament hi havia situada la Creu Coberta (actual confluència de les avingudes Mistral i del Paral·lel), un encreuament famós per la seva pilleria i la quantitat de furts que s'hi produïen.
- A la Creu Coberta roben la dona.[1]
- A la Creu Coberta, si us descuideu, aneu a cavall i en torneu a peu.[1]
- Déu vos guard, a tots els cristians del món, menys els d'Hostafrancs, que són tot gitanos.[1]
- Engegar a la forca.[1]
L'any 1340 el Consell de Cent va disposar forques al coll dels Inforcats, a la Creu Coberta.
- A mitjan segle XVIII, quan començava l'octubre, els venedors de magranes s'establien al Portal de l'Àngel de la ciutat. Posteriorment es van traslladar també a Hostafrancs quan el 1855 s'hi va fundar una parròquia en nom seu.
Sants
- A Sants, pobres i amargants, l'una meitat lladres i l'altra esgarrapacristos.[1]
- A Sants, pobres i marxants, i la meitat lladres.[2]
- Esguerrats, cap a Sants.[2]
- Per la quantitat de curanders que tenia el barri durant el segle XIX, la meitat estafadors.
- Es diu que hi havia un sonat que anava a la Creu Coberta a fer preguntes al primer viatger amb què es trobava i, en acabats, l'abufetejava i sortia corrents. Un dia se'n va trobar un que se li va avançar i li va fer les mateixes preguntes i també el va abufetejar. Llavors el dement va tornar a Sants cridant que havia arribat una persona més trastocada que ell.
- Pel Pont d'en Rabassa, no es passa.[1]
- Antic pont que separava Hostafrancs de Sants i per on passava la riera de la Magòria.
- Vaig bé per anar a Sants?[1]
- La tradició recull que un home ben vestit havia sortit de Sant Antoni i es va trobar pel camí un pidolaire al qual li va formular aquesta pregunta. El pobre li va respondre «Oi tant que hi va, miri com jo vaig, i d'allà en vinc».
Muntanya de Montjuïc
- Can Pistraus fa referència a una antiga taverna ubicada a la muntanya de Montjuic, focus de joc, vici i corrupció de tota mena
Frases fetes
.jpg)
- D'un a un, com els esquiladors de Sants.[1]
- Anar en filera.
- Ser (algú) més ben plantat que el merdissaire.[1]
- Ser molt elegant. Té el seu origen en el fabricador i netejador de letrines de Barcelona, que vivia a les Barraquetes d'Hostafrancs i que, malgrat el seu ofici, era un home molt refinat.
- Semblar el billar de Sants, on les dones hi feien barana.[1]
- Estar un lloc molt concorregut de gent. Pren el seu origen del bar Liceu, on hi havia un billar molt gran i les dones s'hi entretenien mirant i estorbaven el transcurs del joc.
- Semblar (algú) la Geganta de Sants.[1]
- Ser molt alt. La Geganta de Sants es diu que era la filla del merdissaire i que tenia una alçada considerable com el seu pare.
- Semblar (algú) el sant de Sants.[1]
- Ser un estafador; en referència als curanders fraudulents del barri.
- Ser molt prim i alt, com el campaner de l'Església de Santa Maria de Sants.
- Tenir (algú) finques a la Bordeta.[1]
- Aparentar opulència, però ser pobre.
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 Torras i Corbella, Albert. Dites i personatges populars de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Barcelona: Comissió Festes Casa Gran, 2010.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- ↑ 3,0 3,1 Amades, Joan. Costums i tradicions d'hostals i tavernes. Barcelona: Tallers Gráfics P. Arnau, 1936.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Sants-Montjuïc». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.