Sants-Montjuïc: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 111: Línia 111:
| dita = Ser (algú) més ben plantat que el merdissaire.
| dita = Ser (algú) més ben plantat que el merdissaire.
| notes = Ser molt elegant. Té el seu origen en el fabricador i netejador de letrines de Barcelona, que vivia a les Barraquetes d'Hostafrancs i que, malgrat el seu ofici, era un home molt refinat.
| notes = Ser molt elegant. Té el seu origen en el fabricador i netejador de letrines de Barcelona, que vivia a les Barraquetes d'Hostafrancs i que, malgrat el seu ofici, era un home molt refinat.
| refs = <ref name="torras"/>
}}
{{Dita
| dita = Ser (algú) un [[sabater]] (o qualsevol altre ofici) de la Bordeta.
| notes = Ser el pitjor del seu ofici.
| refs = <ref name="torras"/>
| refs = <ref name="torras"/>
}}
}}

Revisió del 00:12, 12 feb 2017

Infotaula de geografiaSants-Montjuïc
Vista nocturna del districte des de la muntanya de Montjuïc
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Ubicació
Map
Modifica dades a Wikidata

Sants-Montjuïc és un districte del municipi de Barcelona, a la comarca del Barcelonès). Està format per set barris: El Poble-sec, La Marina del Prat Vermell, La Marina de Port, La Font de la Guatlla, Hostafrancs, La Bordeta, Sants-Badal i Sants; i també aglutina la muntanya de Montjuïc, el polígon de la Zona Franca i la bona part del Port de Barcelona.

Dites populars

  • Per pinxos la Bordeta, per gitanos Hostafrancs, i per noies maques Sants.[1]

Hostafrancs

Antigament hi havia situada la Creu Coberta (actual confluència de les avingudes Mistral i del Paral·lel), un encreuament famós per la seva pilleria i la quantitat de furts que s'hi produïen.

  • A la Creu Coberta roben la dona.[1]
  • A la Creu Coberta, si us descuideu, aneu a cavall i en torneu a peu.[1]
  • Déu vos guard, a tots els cristians del món, menys els d'Hostafrancs, que són tot gitanos.[1]
  • Engegar a la forca.[1]
Dita popular L'any 1340 el Consell de Cent va disposar forques al coll dels Inforcats, a la Creu Coberta.
  • Per gitanos Hostafrancs, llargs de dits i curts de mans.[1]
  • Per l'Àngel de la Guarda, magranes.[1]
Dita popular A mitjan segle XVIII, quan començava l'octubre, els venedors de magranes s'establien al Portal de l'Àngel de la ciutat. Posteriorment es van traslladar també a Hostafrancs quan el 1855 s'hi va fundar una parròquia en nom seu.
  • Per la Creu Coberta, alerta![1]
  • Per la Creu Coberta, mans a la bossa.[1]

Sants

  • A Sants, pobres i amargants, l'una meitat lladres i l'altra esgarrapacristos.[1]
  • A Sants, pobres i marxants, i la meitat lladres.[2]
  • Esguerrats, cap a Sants.[2]
Dita popular Per la quantitat de curanders que tenia el barri durant el segle XIX, la meitat estafadors.
  • Ja som a Sants![2]
  • No hi ha cap boig que s'ho conegui, només el boig de Sants.[1]
Dita popular Es diu que hi havia un sonat que anava a la Creu Coberta a fer preguntes al primer viatger amb què es trobava i, en acabats, l'abufetejava i sortia corrents. Un dia se'n va trobar un que se li va avançar i li va fer les mateixes preguntes i també el va abufetejar. Llavors el dement va tornar a Sants cridant que havia arribat una persona més trastocada que ell.
  • Pel Pont d'en Rabassa, no es passa.[1]
Dita popular Antic pont que separava Hostafrancs de Sants i per on passava la riera de la Magòria.
  • Vaig bé per anar a Sants?[1]
Dita popular La tradició recull que un home ben vestit havia sortit de Sant Antoni i es va trobar pel camí un pidolaire al qual li va formular aquesta pregunta. El pobre li va respondre «Oi tant que hi va, miri com jo vaig, i d'allà en vinc».

Muntanya de Montjuïc

Pàgina principal: Montjuïc
  • Anirem a can Pistraus i farem una bullida, la farem de groc i blau i també color d'oliva.[3]
Dita popular Can Pistraus fa referència a una antiga taverna ubicada a la muntanya de Montjuic, focus de joc, vici i corrupció de tota mena

Frases fetes

«Semblar el tísic de Sants.»
Dita popular Anar en filera.
  • Ser (algú) més ben plantat que el merdissaire.[1]
Dita popular Ser molt elegant. Té el seu origen en el fabricador i netejador de letrines de Barcelona, que vivia a les Barraquetes d'Hostafrancs i que, malgrat el seu ofici, era un home molt refinat.
  • Ser (algú) un sabater (o qualsevol altre ofici) de la Bordeta.[1]
Dita popular Ser el pitjor del seu ofici.
  • Semblar el billar de Sants, on les dones hi feien barana.[1]
Dita popular Estar un lloc molt concorregut de gent. Pren el seu origen del bar Liceu, on hi havia un billar molt gran i les dones s'hi entretenien mirant i estorbaven el transcurs del joc.
  • Semblar (algú) la Geganta de Sants.[1]
Dita popular Ser molt alt. La Geganta de Sants es diu que era la filla del merdissaire i que tenia una alçada considerable com el seu pare.
  • Semblar (algú) el sant de Sants.[1]
Dita popular Ser un estafador; en referència als curanders fraudulents del barri.
Dita popular Ser molt prim i alt, com el campaner de l'Església de Santa Maria de Sants.
  • Tenir (algú) finques a la Bordeta.[1]
Dita popular Aparentar opulència, però ser pobre.

Referències

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 Torras i Corbella, Albert. Dites i personatges populars de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Barcelona: Comissió Festes Casa Gran, 2010. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  3. 3,0 3,1 Amades, Joan. Costums i tradicions d'hostals i tavernes. Barcelona: Tallers Gráfics P. Arnau, 1936. 
  4. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Sants-Montjuïc». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.