Conill: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Tema |
{{Tema |
||
| nom = Conill |
|||
| imatge = Oryctolagus cuniculus Tasmania 2.jpg |
| imatge = Oryctolagus cuniculus Tasmania 2.jpg |
||
| descripció = Conill |
| descripció = Conill |
||
| Viquipèdia = Conill |
|||
| Viquitexts = |
|||
| Viccionari = conill |
| Viccionari = conill |
||
| Viquiespècies = Oryctolagus cuniculus |
|||
| Commons = Category:Rabbits |
|||
}} |
}} |
||
El '''{{w|conill}}''' (''Oryctolagus cuniculus'') és un mamífer lagormof de la família dels lepòrids, més petit que la llebre i d'orelles i potes més curtes. |
El '''{{w|conill}}''' (''Oryctolagus cuniculus'') és un mamífer lagormof de la família dels lepòrids, més petit que la llebre i d'orelles i potes més curtes. |
||
| Línia 79: | Línia 74: | ||
<ref name=romance>{{Ref-llibre | cognom = Correas Martínez |nom=Miguel |cognom2=Gargallo Gil |nom2=José Enrique |url=http://books.google.cat/books?id=rztfifMvKwIC&printsec=frontcover&hl=ca |títol=Calendario romance de refranes |editorial=Edicions de la Universitat de Barcelona|lloc=Barcelona |data=2003 |isbn=8483383942 }}</ref> |
<ref name=romance>{{Ref-llibre | cognom = Correas Martínez |nom=Miguel |cognom2=Gargallo Gil |nom2=José Enrique |url=http://books.google.cat/books?id=rztfifMvKwIC&printsec=frontcover&hl=ca |títol=Calendario romance de refranes |editorial=Edicions de la Universitat de Barcelona|lloc=Barcelona |data=2003 |isbn=8483383942 }}</ref> |
||
}} |
}} |
||
{{ORDENA:Conill}} |
{{ORDENA:Conill}} |
||
Revisió del 01:16, 6 març 2017
 Conill | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
El conill (Oryctolagus cuniculus) és un mamífer lagormof de la família dels lepòrids, més petit que la llebre i d'orelles i potes més curtes.
Dites populars
- A conill anat, consell arribat.[1]
- El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal.[2]
- El conill és de qui el mou; la llebre, de qui l'agafa.[2]
- En el cau dels conills, lo que fan els pares, fan els fills.[2]
- Gat o conill, tots són d'un pèl.[2]
- La llebre és de qui l'alça, i el conill, de qui l'alcança.[2]
- La Mare de Déu d'agost amaga el conill al cau i Sant Miquel l'en treu.[3]
- Lladres, bolets i conills, per la vora dels camins.[2]
- Passen bones festes
festes de Nadal;
bones tarongetes
i un conill ben gran.[4] - Per l'agost, el conill amaga el cos, i per Sant Miquel torna a treure'l.[3]
- Per Sant Jaume, el conill s'amaga, i, per la Mare de Déu, del llit s'amaga més endins.[5]
- Qui bat la mata, que mengi el conill.[2]
Referències
- ↑ «Refranero Multilingüe». Centro Virtual Cervantes. Madrid: Instituto Cervantes, cop. 1997-. [Consulta: 12 abril 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Diccionari català-valencià-balear». Barcelona: IEC, 2002. [Consulta: 12 abril 2014].
- ↑ 3,0 3,1 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- ↑ Reig, Eugeni S. «Nadal. Clar i en valencià». Elpuntavui.cat/, 21-12-2009. [Consulta: 20 desembre 2014].
- ↑ Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.