Llevadora: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
un esborrany menys |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 11: | Línia 11: | ||
== Citacions == |
== Citacions == |
||
{{Cita |
{{Cita |
||
| cita = La llevadora va introduir els dits en el dilatat sexe de la comtessa, cobert amb un fi drap de lli, i el va palpar amb suavitat; [...] es va girar [...] i va murmurar: |
| cita = La llevadora va introduir els dits en el dilatat sexe de la comtessa, cobert amb un fi drap de lli, i el va palpar amb suavitat; [...] es va girar [...] i va murmurar: —Ja vol venir. |
||
| autor = [[Chufo Llorens]] |
| autor = [[Chufo Llorens]] |
||
| lloc = Et donaré la terra |
| lloc = ''Et donaré la terra'' |
||
| data = 2008 |
| data = 2008 |
||
| notes = |
| notes = |
||
Revisió del 18:31, 18 març 2017
 Dona donant a llum en una cadira d'Eucharius Rößlin | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Una llevadora és un tècnic sanitari especialment preparat per a assistir les dones durant el part.
Citacions
- La llevadora va introduir els dits en el dilatat sexe de la comtessa, cobert amb un fi drap de lli, i el va palpar amb suavitat; [...] es va girar [...] i va murmurar: —Ja vol venir.[1]
Et donaré la terra, 2008. — Chufo Llorens
Dites populars
- Dels descuits vénen les llevadores.[2]
- Metge i llevadora, sempre a gust de la senyora.[3]
- La vella Setciències sap més que nou llevadores.[3]
Referències
- ↑ Llorens, 2008, p. 337.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 84-7304-008-2.
- ↑ 3,0 3,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
- Llorens, Chufo. Et donaré la terra. Barcelona: Rosa dels Vents, 2008. ISBN 9788401387166.