Febre: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Ordenant alfabèticament les categories |
m Canviant plantilla Dita per Frase feta |
||
| Línia 36: | Línia 36: | ||
== Frases fetes == |
== Frases fetes == |
||
{{ |
{{Frase feta| frase = Tenir una febre de cavall.| significat = Tenir una febre molt forta.|refs = <ref>{{GDLC |id=0028242 |nom=Cavall |consulta=17 abril 2015}}</ref>}} |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 19:14, 2 abr 2017
 Termòmetre de febre | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
La febre és l'augment de la temperatura corporal per sobre del que es considera normal. La temperatura normal del cos humà fluctua entre 34,5 °C i 35,5 °C. A l'espècie humana, es considera febre un augment de la temperatura corporal, mesurada a l'aixella, superior als 37 °C (37,5 °C mesurada al recte).
Citacions
- (en francès) L'amour est comme la fièvre, il nait et s'éteint sans que la volonté y ait la moindre part.
De l'amour, 1822. — Stendhal
- El món està dominat per una febre evolutiva.[2]
- Discurs al lliurament del XI Premi Internacional Catalunya, 1999. — Doris Lessing
Dites populars
- La febre contínua és la que mata.[5]
- Sant Tomàs cura de febres i de mal de cap.[3]
- Tot mal és febre.[5]
Frases fetes
- Tenir una febre de cavall.[8]
Tenir una febre molt forta.
Referències
- ↑ Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, DL 1997. ISBN 8482971379.
- ↑ «XXV Premi Internacional Catalunya». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 setembre 2013].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- ↑ 4,0 4,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Febre». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. III. Corpus - Primavera. Barcelona: Salvat, 1952, p. 691-906.
- ↑ Amades, Joan. Costums populars de Barcelona. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931, p. 126-127.
- ↑ «Cavall». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 abril 2015].