Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Títol preliminar: enllaç de pàgines, replaced: vermell → vermell (2) AWB
m →‎Títol I. Dels drets, deures i principis rectors: enllaç de pàgines, replaced: dolor → dolor AWB
Línia 119: Línia 119:
'''Article 20. Dret a viure amb dignitat el procés de la mort'''
'''Article 20. Dret a viure amb dignitat el procés de la mort'''
{{Cita
{{Cita
| cita = Totes les [[persona|persones]] tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur mort.
| cita = Totes les [[persona|persones]] tenen dret a rebre un tractament adequat del [[dolor]] i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur mort.
| notes =
| notes =
}}
}}

Revisió del 12:17, 7 abr 2017

Infotaula d'obraEstatut d'Autonomia de Catalunya de 2006
Escut de la Generalitat de Catalunya
Projectes germans
  Informació a la Viquipèdia
  Exemplar disponible a Viquitexts
Dades generals
Publicació 30 març 2006
Modifica dades a Wikidata

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 és una llei orgànica promulgada el 19 de juliol de 2006 que atorga a Catalunya un règim d'autonomia en substitució de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, el qual deroga. Se l'anomena també informalment Estatut de Miravet perquè va ser a Miravet, a la Ribera d'Ebre on es van reunir parlamentaris catalans de tots els partits per tal de tirar-lo endavant en una fase inicial.

Citacions

Preàmbul

  • Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones lliures on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat de cadascuna de les persones.
  • El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària.

Títol preliminar

Article 1. Catalunya

El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària.
La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha d’ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya.
  • Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut, que és la seva norma institucional bàsica.

Article 2. La Generalitat

  • La Generalitat és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
  • Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i s'exerceixen d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i la Constitució.

Article 5. Els drets històrics

  • L'autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana.

Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials

  • La llengua pròpia de Catalunya és el català.
  • El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat espanyol.
  • La llengua occitana, denominada aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori i és oficial a Catalunya

Article 8. Símbols de Catalunya

  • Catalunya, definida com a nacionalitat en l'article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l'himne.
  • La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha d’ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya.
  • La festa de Catalunya és la Diada de l'Onze de Setembre.
  • L'himne de Catalunya és Els segadors.

Article 10. La capital

  • La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona, que és la seu permanent del Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Govern.

Article 11. L'Aran

  • El poble aranès exerceix l'autogovern mitjançant aquest Estatut, el Conselh Generau d’Aran i les altres institucions pròpies.

Article 12. Els territoris amb vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya

  • La Generalitat ha de promoure la comunicació, l'intercanvi cultural i la cooperació amb les comunitats i els territoris, pertanyents o no a l'Estat espanyol, que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya.

Article 13. Les comunitats catalanes a l'exterior

  • La Generalitat, en els termes establerts per la llei, ha de fomentar els vincles socials, econòmics i culturals amb les comunitats catalanes a l'exterior i els ha de prestar l'assistència necessària.

Títol I. Dels drets, deures i principis rectors

Article 15. Drets de les persones

  • Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal.

Article 16. Drets en l'àmbit de les famílies

  • Totes les persones tenen dret, d'acord amb els requisits establerts per la llei, a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les càrregues familiars.

Article 17. Drets dels menors

  • Els menors tenen dret a rebre l'atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social.

Article 18. Drets de les persones grans

  • Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d'explotació i de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades a causa de l'edat.

Article 19. Drets de les dones

  • Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d'explotació, maltractaments i de tota mena de discriminació.
  • Les dones tenen dret a participar en condicions d'igualtat d'oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats.

Article 20. Dret a viure amb dignitat el procés de la mort

  • Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur mort.
  • Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat d'una manera anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre.

Article 21. Drets i deures en l'àmbit de l'educació

  • Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d'igualtat.
  • Les mares i els pares tenen garantit el dret que els assisteix per tal que llurs fills i filles rebin la formació religiosa i moral que vagi d'acord amb llurs conviccions a les escoles de titularitat pública, en les quals l'ensenyament és laic.
  • L'ensenyament és gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells que s'estableixin per llei.
  • Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la formació permanent.

Article 22. Drets i deures en l'àmbit de l'educació

  • Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d'igualtat a la cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals i col·lectives.
  • Totes les persones tenen el deure de respectar i preservar el patrimoni cultural.

Article 23. Drets en l'àmbit de la salut

  • Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d'igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública, en els termes que estableixen les lleis.

Article 24. Drets en l'àmbit dels serveis socials

  • Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d'igualtat a les prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública, a ésser informades sobre aquestes prestacions i a donar el consentiment per a qualsevol actuació que les afecti personalment.

Citacions sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006

Recull de crítiques durant el procés d'aprovació del text final de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 (2005-2006):[1]

Esbocinarem l'Estatut per mostrar la seva inconstitucionalitat.
  • Esbocinarem l'Estatut per mostrar la seva inconstitucionalitat.[1]
(en castellà) Desmenuzaremos el Estatut para mostrar su inconstitucionalidad.
Entrevista a El País, 4 d'octubre de 2005. — Eduardo Zaplana
  • L'Estatut és com el Pla Ibarretxe però sense pistola.[1]
(en castellà) El Estatuto es como el Plan Ibarretxe pero sin pistola.
Ciudad Real, 28 d'octubre de 2005. — Javier Arenas
  • L'Estatut obre la porta a la poligàmia i a la poliàndria.[1]
(en castellà) El Estatuto abre la puerta a la poligamia y a la poliandria.
Cadena Cope, 7 de novembre de 2005. — Antonio Cañizares, vicepresident de la Conferència Episcopal Espanyola
(en castellà) La banda terrorista se ha convertido en la tutora del proceso catalán.
26 de novembre de 2005. — Ángel Acebes
  • ETA posa bombes per influir en la negociació de l'Estatut.[1]
(en castellà) ETA pone bombas para influir en la negociación del Estatut.
 — Eduardo Zaplana
  • El text de l'Estatut deixa una porta oberta a l'incest.[1]
(en castellà) El texto del Estatut deja una puerta abierta al incesto.
 — Antonio Cañizares, vicepresident de la Conferència Episcopal Espanyola
  • Quan una casa es construeix d'esquenes a les normes urbanístiques, els ajuntaments, com és lògic, no exigeixen reformes, sinó enderrocs.[1]
(en castellà) Cuando una casa se construye a espaldas de las normas urbanísticas, los ayuntamientos, como es lógico, no exigen reformas, sino derribos.
 — Mariano Rajoy
  • L'Estatut és la constitució catalana; pretén contemplar tot, que res escapi al seu domini. El text és una anomalia constitucional a la història europea.[1]
(en castellà) El Estatuto es la constitución catalana; pretende contemplarlo todo, que nada escape a su dominio. El texto es una anomalía constitucional en la historia europea.
 — José Maria Aznar

Vegeu també

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Catalanofòbia». L'Estatut sense cap retallada a Madrid!. Esquerra, 2005. Arxivat de l'original el 8 de febrer de 2006. [Consulta: 12 octubre 2012].

Bibliografia