Erasme de Rotterdam: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 22: | Línia 22: | ||
}} |
}} |
||
{{Cita |
{{Cita |
||
| cita = La vida humana és semblant a un teatre o un lloc públic on tots s'ajunten, uns per negociar, d'altres per mirar, d'altres per xerrar, i on finalment tots estan solícits i ocupats, tret del filòsof vertader. Aquest, amb total seguretat, gaudeix del brogit , contemplant i considerant les |
| cita = La vida humana és semblant a un teatre o un lloc públic on tots s'ajunten, uns per negociar, d'altres per mirar, d'altres per xerrar, i on finalment tots estan solícits i ocupats, tret del filòsof vertader. Aquest, amb total seguretat, gaudeix del brogit , contemplant i considerant les [[vanitat]]s i costums perverses d'aquest món. |
||
| data = |
| data = |
||
| notes = |
| notes = |
||
Revisió del 18:25, 16 abr 2017
 Retrat d'Erasme de Rotterdam per Hans Holbein (1523) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Obres de l'autor a Viquitexts | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Rotterdam, 28 d'octubre de 1466 |
| Mort |
Basilea, 12 de juliol de 1536 (69 anys) |
| Ocupació |
Traductor, filòsof, teòleg, assagista, traductor de la Bíblia, escriptor, Lady Margaret's Professor of Divinity (en)  , llatinista, prevere catòlic de ritu romà i professor d'universitat |
| Els drets d'autor han expirat | |
 | |
Desideri Erasme, també conegut com Erasme de Rotterdam (Rotterdam, 28 d'octubre de 1469 — Basilea, 12 de juliol de 1536) fou un filòsof, filòleg i teòleg holandès, autor d'importants obres en llatí i el creador del moviment humanista.
Cites
- Hem de rebre per amics als qui sabem i coneixem que amb d'altres han estat fidels i veritables amics.[1]
- La ciència és un sol bé i pel contrari la ignorància és un sol mal. I això és així perquè la ignorància és causa per la major part de tots els mals que es cometen i el saber és causa de tots els béns que es fan.[1]
- La vida humana és semblant a un teatre o un lloc públic on tots s'ajunten, uns per negociar, d'altres per mirar, d'altres per xerrar, i on finalment tots estan solícits i ocupats, tret del filòsof vertader. Aquest, amb total seguretat, gaudeix del brogit , contemplant i considerant les vanitats i costums perverses d'aquest món.[1]
- Quan d'un sol no confiem, tampoc hem de confiar de molts essent semblants.[1]
- Solia dir Sòcrates que cap possessió és més preciosa que el vertader amic i de cap altra part se'n pot assolir més profit i delit.[1]