Perejaume: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
odio les plantilles però, l'estreno |
+1 |
||
| Línia 7: | Línia 7: | ||
== Citacions == |
== Citacions == |
||
{{Cita |
|||
| cita = Tots som ultralocals, però hi ha gent que ho dissimula més. |
|||
| refs = <ref>{{Ref-publicació|cognom=Nopca|nom=Jordi|article=Perejaume: "Tots som ultralocals, però hi ha gent que ho dissimula més"|publicació=Ara.cat|url=http://www.ara.cat/cultura/Perejaume-Edicions_62-Poesia_0_562743883.html|data=28 de setembre de 2011}}</ref> |
|||
| lloc = Presentació del seu llibre ''Pagèsiques'' (Barcelona) |
|||
| data = 28 de setembre de 2011 |
|||
}} |
|||
{{Cita |
{{Cita |
||
| cita = Jo crec que el lloc és un do, com el temps, que també és un do. |
| cita = Jo crec que el lloc és un do, com el temps, que també és un do. |
||
Revisió del 21:51, 23 abr 2017
 |
Caldria valorar la conveniència d'algunes citacions a nivell temporal.
Aquesta pàgina conté un excés de citacions pertanyents a una mateixa font i/o en un interval de temps molt puntual. Milloreu l'entrada escollint les citacions històricament més rellevants o diversificant-ne les referències. Vegeu Viquidites:Atemporalitat. |
 Perejaume | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Sant Pol de Mar (Maresme), 20 de gener de 1957 (67 anys) |
| Ocupació | Pintor, escriptor, poeta, escenògraf i artista |
| Obra amb drets d'autor | |
 | |
Pere Jaume Borrell i Guinart, conegut amb el nom de Perejaume (Sant Pol de Mar, Maresme, 1957), és un artista i poeta català.
Citacions
- Tots som ultralocals, però hi ha gent que ho dissimula més.[1]
Presentació del seu llibre Pagèsiques (Barcelona), 28 de setembre de 2011.
- Jo crec que el lloc és un do, com el temps, que també és un do.[2]
- Barcelona, 2012.
- Entrevista a Ràdio Web MACBA
- Allà on peses és un do, poder pesar en aquí és un do, per tant tots els lloc són extraordinaris i equivalents em sembla que hem abusat massa de jerarquitzar el món. què t’agrada més això o allò? Jo ho trobo una mica folclòric tot això.[2]
- Barcelona, 2012.
- Només perdura el que es repeteix.[2]
- Barcelona, 2012.
- Des d'aquesta visió rural, tot el món dels arxius és una mala convivència amb l’oblit. Com pot ser l'oblit fèrtil? L'oblit és com el femer. el femer s'ha de cultivar com el camp. L'oblit s'ha de veure com un espai generatiu.[2]
- Barcelona, 2012.
- Barcelona, 2012.
- També és limitada la imaginació, la creativitat, el marge d’operació de les metàfores. Tot això es gasta.[2]
- Barcelona, 2012.
- Les coses ens sedueixen molt per la pèrdua. Funcionen molt elegíacament.[2]
- Barcelona, 2012.