Perejaume: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
+1
trec 1
Línia 15: Línia 15:


{{Cita
{{Cita
| cita = Jo crec que el lloc és un do, com el temps, que també és un do.
| cita = El lloc és un do, com el temps, que també és un do.
| lloc = Barcelona
| lloc = Barcelona
| data = 2012
| data = 2012
Línia 21: Línia 21:
| refs = <ref name="RWM">{{ref-publicació |article=Perejaume |url=http://rwm.macba.cat/ca/especials/fons_audio_perejaume/capsula |publicació=Ràdio Web MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona |volum= |exemplar=FONS ÀUDIO #16 |data=31/12/2012}}</ref>
| refs = <ref name="RWM">{{ref-publicació |article=Perejaume |url=http://rwm.macba.cat/ca/especials/fons_audio_perejaume/capsula |publicació=Ràdio Web MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona |volum= |exemplar=FONS ÀUDIO #16 |data=31/12/2012}}</ref>
}}
}}

{{Cita
| cita = Allà on peses és un do, poder pesar en aquí és un do, per tant tots els lloc són extraordinaris i equivalents em sembla que hem abusat massa de jerarquitzar el món. què t’agrada més això o allò? Jo ho trobo una mica folclòric tot això.
| lloc = Barcelona
| data = 2012
| notes =
| refs = <ref name="RWM"/>
}}
{{Cita
{{Cita
| cita = Només perdura el que es repeteix.
| cita = Només perdura el que es repeteix.

Revisió del 06:40, 24 abr 2017

Infotaula de personaPerejaume
Perejaume
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Sant Pol de Mar (Maresme)
20 de gener de 1957 (67 anys)
Ocupació Pintor, escriptor, poeta, escenògraf i artista
Obra amb drets d'autor
Modifica dades a Wikidata

Pere Jaume Borrell i Guinart, conegut amb el nom de Perejaume (Sant Pol de Mar, Maresme, 1957), és un artista i poeta català.

Citacions

  • Tots som ultralocals, però hi ha gent que ho dissimula més.[1]
Presentació del seu llibre Pagèsiques (Barcelona), 28 de setembre de 2011.
  • El lloc és un do, com el temps, que també és un do.[2]
Barcelona, 2012.
Entrevista a Ràdio Web MACBA
  • Només perdura el que es repeteix.[2]
Barcelona, 2012.
  • Des d'aquesta visió rural, tot el món dels arxius és una mala convivència amb l’oblit. Com pot ser l'oblit fèrtil? L'oblit és com el femer. el femer s'ha de cultivar com el camp. L'oblit s'ha de veure com un espai generatiu.[2]
Barcelona, 2012.
  • Foix diu "tot és u", però és que a més ho diu amb monosíl·labs.[2]
Barcelona, 2012.
  • També és limitada la imaginació, la creativitat, el marge d’operació de les metàfores. Tot això es gasta.[2]
Barcelona, 2012.
  • Les coses ens sedueixen molt per la pèrdua. Funcionen molt elegíacament.[2]
Barcelona, 2012.

Referències

  1. Nopca, Jordi «Perejaume: "Tots som ultralocals, però hi ha gent que ho dissimula més"». Ara.cat, (28-09-2011).
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Perejaume». Ràdio Web MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona, FONS ÀUDIO #16, (31-12-2012).