Oliva: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Afegint enllaços per Flor
m enllaç de pàgines, replaced: plata → plata AWB
Línia 1: Línia 1:
{{Tema
{{Tema
| nom = Oliva
| imatge = Oliva hojiblanca.JPG
| imatge = Oliva hojiblanca.JPG
| descripció = Oliva
| descripció = Oliva
| Viquipèdia = Oliva
| Commons = Category:Olives
}}
}}
L''''{{w|oliva}}''' és el fruit comestible de l'[[olivera]]. Emprat com a aliment per a ser menjat o produir-ne oli.
L''''{{w|oliva}}''' és el fruit comestible de l'[[olivera]]. Emprat com a aliment per a ser menjat o produir-ne oli.
Línia 58: Línia 55:
}}
}}
{{Dita
{{Dita
| dita = [[Sant Silvestre]], deixa l'any i ves-te'n. I el sant va dir: "Deixo la primera [[Flor|flor]] i el primer fruit".
| dita = [[Sant Silvestre]], deixa l'any i ves-te'n. I el sant va dir: "Deixo la primera [[flor]] i el primer fruit".
| notes = En referència a l'oliva i la [[Flor|flor]] de l'[[ametller]]
| notes = En referència a l'oliva i la [[flor]] de l'[[ametller]]
| refs = <ref name=romance/>
| refs = <ref name=romance/>
}}
}}
Línia 95: Línia 92:
}}
}}
{{Dita
{{Dita
| dita = Oliva, una és or, dues plata, i la tercera mata.
| dita = Oliva, una és or, dues [[plata]], i la tercera mata.
| notes =
| notes =
| refs = <ref name=alcover/>
| refs = <ref name=alcover/>

Revisió del 16:55, 25 abr 2017

Oliva
Oliva
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

L'oliva és el fruit comestible de l'olivera. Emprat com a aliment per a ser menjat o produir-ne oli.

Dites populars

(var.) Per Santa Caterina, replega l'oliva.[5]
(var.) Per Santa Llúcia, tot l'oli és a l'oliva.[5]
Dita popular En referència a l'oliva i la flor de l'ametller

Diccionari català-valencià-balear (1926-1962)

Recull de dites populars del Diccionari català-valencià-balear d'Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll:[7]

  • Al temps de les olives, fan nóvio les fadrines.[7]
  • Any de neu, any d'olives.[7]
  • D'olives i de glans, tantes en cullen els petits com els grans.[7]
  • El vent de gener, porta l'oliva a l'oliver.[7]
  • Llenya d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment.[7]
  • Oli d'oliva, tot mal esquiva.[7]
  • Oliva, una és or, dues plata, i la tercera mata.[7]
  • Qui es menja l'oliva, que cagui el pinyol.[7]
  • No diguis oliva que no sigui collida.[7]
(var.) No digues oliva si no la tens baix la biga.[7]
(var.) No es pot dir oliva, que de l'agost no siga eixida.[7]
  • No totes les olives cauen a la borrassa.[7]
  • Qui replega l'oliva abans del gener, deixa l'oli a l'oliver.[7]
(var.) Qui cull l'oliva ans del gener, deixa l'oli a l'oliver, però el troba l'any qui ve.[7]
  • Ses olives i ses dones, a fora casa són ses bones.[7]
  • Si el dia de Sant Pere vas a l'olivar i veus una oliva aquí i una altra allà, torna-te'n a casa, que olives (o oli) hi haura.[7]
(var.) Per Sant Jaume ves a mirar l'olivar; si en veus una ací i una altra allà, ves-ten a casa, que prou n'hi ha.[7]
  • Sopes i olives, o cap, o a estibes.[7]
  • Val més una oliva a casa, que una quartera al tros.[7]

Referències

  1. Gargallo Gregori, Jose. «El Refranyer: Dites i refranys». L'autor, cop. 2010. [Consulta: 4 juliol 2012].
  2. 2,0 2,1 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  3. 3,0 3,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 84-7304-008-2. 
  4. Conca, Maria (ed.). Els Refranys catalans. [València]: Tres i Quatre, 1988. ISBN 8475022324. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Amades, Joan. Costums populars de Barcelona. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931, p. 201-203. 
  6. 6,0 6,1 6,2 Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942. 
  7. 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 7,13 7,14 7,15 7,16 7,17 7,18 7,19 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.