Gall: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Dites populars: enllaç de pàgines, replaced: caga → caga AWB |
|||
Línia 94: | Línia 94: | ||
}} |
}} |
||
{{Dita |
{{Dita |
||
| dita = Sa gallina, si no és de [[pagès]], menja [[lluç]] i caga [[sardina]]. |
| dita = Sa gallina, si no és de [[pagès]], menja [[lluç]] i [[cagar|caga]] [[sardina]]. |
||
| notes = |
| notes = |
||
| refs = <ref name="pares" /> |
| refs = <ref name="pares" /> |
Revisió del 15:54, 26 juny 2017
Gall | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Multimèdia a Commons | |
El gall (Gallus gallus) és una espècie d'ocell de la família dels fasiànids, que té el cap adornat amb una cresta carnosa vermella i carúncules vermelles penjants. La femella s'anomena gallina.
Citacions
- Abans que canti el gall em negaràs tres vegades.[1]
- Evangeli segons Mateu. Mt. 26,75. — Jesús de Natzaret
- Advertència de Jesús a Sant Pere dient que el negarà tres vegades abans de que canti el gall, quan Jesús es trobi pres a Jerusalem.
- Evangeli segons Mateu. Mt. 26,75. — Jesús de Natzaret
Dites populars
- A gall que fa renou, li estrenyen el coll.[2]
- A mig gener, cada gallina al joquer.[3]
- A qui ha treballat, una sardina; a qui ha fet el mandra, una gallina.[2]
- (var.) A qui treballa, sardina, i a qui fa el gos, la gallina.[3]
- Allà on hi ha galls, no hi canten gallines.[2]
- Cada gall en son galliner canta molt bé.[2]
- Dos galls dins un galliner no canten bé.[2]
- Dotze gallines i un gall mengen tant com un cavall.[2]
- El gall blanc crida a les bruixes.[4]
- El gall petit no canta que no hagi cantat el gros.[2]
- Gall aquí, gall allà, la cua queda en la mà.[2]
- Guineu que dorm, no menja gallina.[2]
- La dona ha d'esser com la formiga, i no com la gallina.[2]
- Nas de gall, geni de cavall.[5]
- Pollastre de gener, cada ploma val un diner.[2]
- Quan canta un gall a les deu de la nit, es mor l'amo.[4]
- Quan una gallina canta amb veu de gall, s'ha de matar perquè porta malastruga.[4]
- Sa gallina, si no és de pagès, menja lluç i caga sardina.[5]
- Si Sant Pere s'escau bé, cada gall en son galliner.[6]
- Un bon gall no és pas mai gras.[2]
- Val més cebes amb amor que gallines amb dolor.[2]
Dites relacionades amb l'alimentació
- Brou de gallina els morts ressucita.[5]
- Brou de gallina torna la vida.[2]
- El barb, la truita i el gall, menjar de maig.[5]
- El caldo de gallina resta set anys dins del ventre.[5]
- Gallina i moltó, olla de festa major.[7]
- Gallina vella fa bon caldo.[4]
- La gallina no ha post l'ou, i ja té l'oli a la paella.[3]
- Precaució i brou de gallina estalvia medecina.[5]
- Qui tot sol menja el seu gall, tot sol ensella el seu cavall.[2]
- Tracta amb sardina, que menjaràs gallina; si la vens sí, però si la pesques no.[5]
Dites relacionades amb el santoral
- Ara ve Nadal, el temps es refresca, matarem el gall i torrarem la cresta.[7]
- Ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa li'n darem un tall.[7]
- Benvingut sia el gall, encara que sia passat Nadal.[7]
- Capó de vuit mesos, menjar de rei.[4]
- Cera per Santa Teresa, porc i llard per Sant Martí i gallines per Nadal.[5]
- El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal.[7]
- De Sant Tomàs a Nadal, just un pas (o una passa) de gall.[5]
- (var.) De Sant Tomàs a Nadal, just un passa de gall.[5]
- Per la Candelera la gallina pon a l'era.[7]
- Per la Candelera, la gallina queda sens ouera.[7]
- Per la Candelera ponen la primera gallina i la darrera.[7]
- Per la Mare de Déu del Candeler pon la gallina jove i la vella també.[7]
- Per Nadal, la gallina al gavadal.[8]
- Per Nadal, ric i pobre menja gall.[7]
- Per Pasqua para be, per Sant Tomàs para porc i per Nadal para gall.[9]
- Per Santa Caterina, ven la gallina, i per Sant Esteve que torni a ésser teva.[5]
- Polles agostines, per Nadal són gallines.[4]
Embarbussaments
- Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica va tenir sis fills / xic, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat / xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien / estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics[10]
Frases fetes
- Cantar de gall.[2]
- Parlar i obrar superbiosament.
- Ésser com el gall, que quan ha cantat no sap què ha dit.[2]
- Ésser molt xerraire i poc discret (Mallorca).
- No cantar-ne gall ni gallina (o galls ni gallines).[2]
- No parlar-se'n més, esser cosa passada i oblidada.
- Posar-se com un gall.[2]
- Enfurismar-se molt.
- Valer més el farciment que el gall.[11]
- Quan es dóna més importància a les coses secundàries que a les principals.
Referències
- ↑ «Evangeli segons Sant Mateu». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Gall». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 24 abril 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- ↑ Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
- ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Barcelona: Salvat, 1950.
- ↑ Amades, Joan. Costums populars de Barcelona. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931, p. 237-240.
- ↑ Gelabert i Fiet, Eduard. «Vell i nou: refranys de ma terra». A: Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore (en català). Barcelona: AGM, 1973, p. 158-171.
- ↑ Quan dic, dic, dic: recull d'embarbussaments. Barcelona: Salvatella, 1993. ISBN 8472107396.
- ↑ Sugranyes, Josep M. Garbellada de refranys : aires de serè en la nostra parla. Valls: Cossetània, 1999, p. 21-31. ISBN 8489890471.