Excrement: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 141: Línia 141:
* {{Parés}}
* {{Parés}}
* {{Sanchis Guarner}}
* {{Sanchis Guarner}}

[[Categoria:Anatomia]]

Revisió del 15:57, 26 juny 2017

Excrement
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Els excrements o deposició són les restes dels aliments no absorbits durant la digestió i també cèl·lules de l'epiteli intestinal que es descamen en el procés d'absorció de nutrients, microorganismes, i altres substàncies que no assoleixen travessar l'epiteli intestinal. En llenguatge col·loquial les femtes reben el nom de caca, o vulgarment, merda; i en un sentit més tècnic o clínic el de matèria fecal, femta o deposicions.

Citacions

  • La pintura és com la merda, se sent però no s'explica pas.[1]
(en francès) La peinture, c'est comme la merde; ça se sent, ça ne s'explique pas.
 — Henri de Toulouse-Lautrec
  • Els polítics han de viure entre la merda, però no confondre's amb ella.[2]
(en castellà) Los políticos tienen que vivir entre la mierda, pero no confundirse con ella.
 — Adolfo Suárez
  • El dia que la merda tingui cap valor, els pobres naixeran sense cul.[3]
(en castellà) El día que la mierda tenga algún valor, los pobres nacerán sin culo.
 — Gabriel García Márquez
  • Després hi ha el fatxa. Mai falta el fatxa de rigor. Notaran la presència del fatxa per la pudor de merda que desprèn des de la seva butaca.[4]
(en castellà) Después està el facha. Nunca falta el facha de rigor. Notarán la presencia del facha por el olor a mierda que despide desde la butaca.
Rubianes solamente, 1997. — Pepe Rubianes
  • Ni abans érem l'última merda que va cagar Pilat ni ara som el Bayer Leverkusen.[5]
(en castellà) Ni antes éramos la ultima mierda que cagó Pilatos ni ahora somos el Bayer Leverkusen.
Sala de premsa de l'estadi de Riazor (La Corunya), 27 d'octubre de 2008. — Manuel Preciado Rebolledo
Declaracions després que l'Sporting de Gijón guanyés 0-3 al Deportivo de La Coruña

Dites populars

(var.) Allà on cagues, deixes es cagalló.[9]

Dites relacionades amb municipis

Dita popular Significa que els blanencs són molt aprofitadors.
(var.) Santa Pau, vila merdera. Poca gent i embustera.[15]

Frases fetes

Frase feta Tenir cara de malalt, molt groc.
  • Miquel, boca de mel; queixals de pega, merda mastega![18]
Frase feta Ho diuen per fer enfadar als Miquel.

Referències

  1. «Citations». Paris: Evene, cop. 1999. [Consulta: 30 març 2013].
  2. Albaigès i Olivart, Josep M.; Hipólito, M. Dolors. Un Siglo de citas. Barcelona: Planeta, 1999. ISBN 9788408017325. 
  3. Honores, Crystal. «Citas de Gabriel García Márquez». About.com, 2013. [Consulta: 21 maig 2013].
  4. «Rubianes, un actor galaicocatalà». Sant Joan Despí: Televisió de Catalunya, 01-03-2009. [Consulta: 11 març 2012].
  5. «Preciado: "Ni ahora somos el Leverkusen ni antes éramos la última mierda que cagó Pilatos"» (en castellà). El País. Madrid: Ediciones El País, 27-10-2008. [Consulta: 7 juny 2012].
  6. 6,0 6,1 6,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 28 març 2024].
  7. 7,0 7,1 7,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Merda». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  8. Alberola, Estanislau. Refraner valencià: colecció de refráns populars. València: Arte y Letras, 1928. 
  9. 9,0 9,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cagar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  10. Pàmies i Riudor, Víctor. «Paremiologia tòpica». L'autor, cop. 2010-. [Consulta: 28 març 2024].
  11. Sola i Ramos, Elisa. «Proverbis, dites i frases fetes de Blanes», 1999.
  12. Coll i Martí, Josep «Refranys geogràfics al Pallars» (PDF). Butlletí interior de la Societat d'Onomàstica, Núm. 13, (1983), pàg. 71-75 [Consulta: 19 octubre 2015].
  13. Sanchis Guarner, 1983, p. 115-117, Vol. 5. Sector central interior.
  14. Parés i Puntas, 1999, p. 475-524.
  15. 15,0 15,1 Pujiula, Jordi «Dites, refranys i malnoms dels pobles de la Garrotxa». Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, Núm. 23, (2012), pàg. 93-132. ISSN: 0211-8424 [Consulta: 22 setembre 2015].
  16. Sanchis Guarner, 1983, p. 137-139, Vol. 4. Sector central litoral.
  17. Campmany i Guillot, Josep «Recull de folclore gavanenc». Centre d'Estudis de Gavà, (desembre 1998).
  18. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Miquel». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

Bibliografia