Excrement: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{vegeu3|la matèria d'origen biològic|l'acte d'eliminar-la de l'organisme|defecació}} |
|||
{{Tema |
{{Tema |
||
| imatge = Human Feces (cropped).jpg |
| imatge = Human Feces (cropped).jpg |
Revisió del 18:30, 26 juny 2017
Excrement humà | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Els excrements o deposició són les restes dels aliments no absorbits durant la digestió i també cèl·lules de l'epiteli intestinal que es descamen en el procés d'absorció de nutrients, microorganismes, i altres substàncies que no assoleixen travessar l'epiteli intestinal. En llenguatge col·loquial les femtes reben el nom de caca, o vulgarment, merda; i en un sentit més tècnic o clínic el de matèria fecal, femta o deposicions.
Citacions
- (en francès) La peinture, c'est comme la merde; ça se sent, ça ne s'explique pas.
- (en castellà) Los políticos tienen que vivir entre la mierda, pero no confundirse con ella.
- (en castellà) El día que la mierda tenga algún valor, los pobres nacerán sin culo.
- Després hi ha el fatxa. Mai falta el fatxa de rigor. Notaran la presència del fatxa per la pudor de merda que desprèn des de la seva butaca.[4]
- (en castellà) Después està el facha. Nunca falta el facha de rigor. Notarán la presencia del facha por el olor a mierda que despide desde la butaca.
- Rubianes solamente, 1997. — Pepe Rubianes
- (en castellà) Ni antes éramos la ultima mierda que cagó Pilatos ni ahora somos el Bayer Leverkusen.
- Sala de premsa de l'estadi de Riazor (La Corunya), 27 d'octubre de 2008. — Manuel Preciado Rebolledo
- Declaracions després que l'Sporting de Gijón guanyés 0-3 al Deportivo de La Coruña
- Sala de premsa de l'estadi de Riazor (La Corunya), 27 d'octubre de 2008. — Manuel Preciado Rebolledo
Dites populars
- A la merda van dos: tu i el gos.[6]
- A qui de por se mor, de merda li fan la fossa.[7]
- Aigua corrent, merda no se sent.[8]
- Allà on cagues, deixes la merda.[9]
- (var.) Allà on cagues, deixes es cagalló.[9]
Dites relacionades amb municipis
- A Avinyonet d'una merda en fan una paret, i els de Vilanant tot darrere la van llepant.[10]
- A Blanes, de la merda en fan campanes.[11]
- Significa que els blanencs són molt aprofitadors.
- A Borriol caguen al vol, i a Canet de la merda fan paret.[6]
- A Cervera, de la merda en fan costera.[6]
- A Gavet de la merda en fan paret, quan plou tot se'ls somou, quan neve tot s'esmerdegue.[12]
- En Torrent de la merda fan engüent.[13]
- La merda de Mataró és la millor.[14]
- Santa Pau, vila mardau, vila merdera. Poca gent i embustera.[15]
- (var.) Santa Pau, vila merdera. Poca gent i embustera.[15]
- Sueca, la merda seca.[16]
- Viladecans, vila de gossos, pocs i merdosos.[17]
Frases fetes
- Estar carregat de pretensions.
- Ésser dues persones amics inseparables.
- Ésser una cosa de gran aparença però que després acaba en no-res.
- Tenir cara de malalt, molt groc.
- Haver criat algú quan era petit.
- Ho diuen per fer enfadar als Miquel.
- No dóna ni de la merda que caga.[7]
- Ésser una persona molt avar.
- No farà merda bona en vuit dies.[7]
- Haver patit un desengany molt gran.
Referències
- ↑ «Citations». Paris: Evene, cop. 1999. [Consulta: 30 març 2013].
- ↑ Albaigès i Olivart, Josep M.; Hipólito, M. Dolors. Un Siglo de citas. Barcelona: Planeta, 1999. ISBN 9788408017325.
- ↑ Honores, Crystal. «Citas de Gabriel García Márquez». About.com, 2013. [Consulta: 21 maig 2013].
- ↑ «Rubianes, un actor galaicocatalà». Sant Joan Despí: Televisió de Catalunya, 01-03-2009. [Consulta: 11 març 2012].
- ↑ «Preciado: "Ni ahora somos el Leverkusen ni antes éramos la última mierda que cagó Pilatos"» (en castellà). El País. Madrid: Ediciones El País, 27-10-2008. [Consulta: 7 juny 2012].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 7,8 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Merda». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alberola, Estanislau. Refraner valencià: colecció de refráns populars. València: Arte y Letras, 1928.
- ↑ 9,0 9,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cagar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Pàmies i Riudor, Víctor. «Paremiologia tòpica». L'autor, cop. 2010-. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ Sola i Ramos, Elisa. «Proverbis, dites i frases fetes de Blanes», 1999.
- ↑ Coll i Martí, Josep «Refranys geogràfics al Pallars» (PDF). Butlletí interior de la Societat d'Onomàstica, Núm. 13, (1983), pàg. 71-75 [Consulta: 19 octubre 2015].
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 115-117, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 475-524.
- ↑ 15,0 15,1 Pujiula, Jordi «Dites, refranys i malnoms dels pobles de la Garrotxa». Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, Núm. 23, (2012), pàg. 93-132. ISSN: 0211-8424 [Consulta: 22 setembre 2015].
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 137-139, Vol. 4. Sector central litoral.
- ↑ Campmany i Guillot, Josep «Recull de folclore gavanenc». Centre d'Estudis de Gavà, (desembre 1998).
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Miquel». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.