Muntanya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Introducció |
Milloro referència |
||
| Línia 20: | Línia 20: | ||
{{referències|refs= |
{{referències|refs= |
||
<ref name="alcover">{{Alcover-Moll}}</ref> |
<ref name="alcover">{{Alcover-Moll}}</ref> |
||
<ref name="alcover2">{{Alcover-Moll|neu}}</ref> |
|||
<ref name="alcover2">{{Ref-llibre | cognom = Alcover |nom=Antoni M. |cognom2=Moll |nom2=Francesc de B. |enllaçautor= |coautors= |títol=Diccionari català-valencià-balear |url=http://dcvb.iecat.net/ |editorial=IEC |lloc=Barcelona |data=2002 |pàgines= |isbn= }}</ref> |
|||
<ref name="rocas">{{ref-llibre|títol=Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas|pàgines=43|editorial=Arxiu Municipal de Palafrugell|any=2004|isbn=84-923432-4-9|editor=Rosa Angelats i Pep Vila}}</ref> |
<ref name="rocas">{{ref-llibre|títol=Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas|pàgines=43|editorial=Arxiu Municipal de Palafrugell|any=2004|isbn=84-923432-4-9|editor=Rosa Angelats i Pep Vila}}</ref> |
||
}} |
}} |
||
Revisió del 13:28, 29 juny 2017
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Una muntanya és una elevació natural, acusada i abrupta del terreny.
Dites populars
- La fe aplana les muntanyes.[1]
- La muntanya, afarta i enganya.[1]
- Els de muntanya tenen gran manya.[1]
- A la gent de muntanya, qui la perd la guanya.[1]
- Qui de la muntanya es vol enamorar, per sant Joan hi ha d'anar.[1]
- Quan la muntanya plora, la plana riu.[1]
- Neu a muntanya, pluja a l'Empordà.[1]
- Neu a la muntanya, aigua a la plana.[2]
- Neu a la muntanya, pescador arracona la canya.[3]
- Una muntanya es pot aplanar, però un gènit no es pot canviar.[1]
- Les persones se troben, que les muntanyes no.[1]
- No són ses muntanyes qui s'encontren.[1]
- Ses errades no les fan ses muntanyes.[1]
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Muntanya». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Rosa Angelats i Pep Vila. Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas. Arxiu Municipal de Palafrugell, 2004, p. 43. ISBN 84-923432-4-9.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «neu». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.