Mul: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Canviant plantilla Dita per Frase feta |
|||
| Línia 103: | Línia 103: | ||
| dita = Per un punt l'[[abat]] perdé la mula. |
| dita = Per un punt l'[[abat]] perdé la mula. |
||
| refs = <ref name=alcover/> |
| refs = <ref name=alcover/> |
||
| variant1 = Per un punt es perd la mula |
|||
| refs1 = <ref>{{Amades Justícia}}</ref> |
|||
}} |
}} |
||
{{Dita |
{{Dita |
||
Revisió del 16:02, 29 juny 2017
.jpg) Parell de mules | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
El mul (nom de la femella mula), és un animal híbrid de l'ase i l'egua o del cavall i la somera. És molt emprat per a transportar càrregues per llocs muntanyencs, difícils i arriscats, i especialment per a transportar material militar en zones de muntanya.
Dites populars
- A Barcelona i a Cubells deu mules són cinc parells.[1]
- Per Sant Simó i Sant Judes punxa els bous i pega les mules, que s'acaben les bones sembradures.[1]
Diccionari català-valencià-balear (1926-1962)
Recull de dites populars del Diccionari català-valencià-balear d'Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll: [2]
- Antany se morí es mul, i encara li put es cul.[2]
- Bonic fermar de mula, i la fermava per la cua.[2]
- Bord i mula, cada dia en fa una; i el dia que no la fa, la guarda per l'endemà.[2]
- Cada untura, mitja mula.[2]
- Déu ens guard de mula que fa hiii, i de dona que sap llatí.[2]
- De Linyola, ni mula ni dona.[2]
- El matxo manso mata l'amo.[2]
- Dona de Barberà i mula de Prades, ans d'entrar a casa, batin les cames.[2]
- Mula de Prades i dona de Reus, ans que entrin a casa, que es trenquin els peus.[2]
- Mula guita, de tothom sospita.[2]
- Mula guita, ven-la prest.[2]
- Mula i dona, garrot la fa bona.[2]
- Mula moïna, o molt bona o molt roïna.[2]
- Mula que no veu civada, la sella la té matada.[2]
- Muleta que no és nostra, menja poc i té molta força.[2]
- Ni mula d'Arbeca, ni dona d'Albi, ni rella de Juneda.[2]
- No es sap de qui són els matxos, fins que el traginer és mort.[2]
- Pel juliol, les mules al redol.[2]
- Per a anar a Roma, ni bossa buida, ni mula coixa.[2]
- Per un punt l'abat perdé la mula.[2]
- (var.) Per un punt es perd la mula[3]
- Qui de matxo d'altri es refia, sovint ha d'anar a peu.[2]
- Qui té matxos i no els veu, es torna pobre i no s'ho creu.[2]
- Qui vulga mula sense taca (o sense vici), que vaja a peu.[2]
- Si els matxos vols fer treballar, no els has d'estalviar el gra.[2]
Vocabulari dels vells oficis de transports i llurs derivats (1934)
Recull de dites populars del Vocabulari dels vells oficis de transports i llurs derivats de Joan Amades:
- La mula, pel toll; la burra, per la pols; i el cavall, pertot.[4]
- La mula i la dona creuen amb bones paraules.[4]
- La mula i la paciència, arriben a cansar-se.[4]
- Mula, dona i vent, Déu et guardi dels tres.[4]
- Mula guita, ningú la vol.[4]
- Mula guita, no la compris.[4]
- Mula moïna, o molt dolenta, o molt fina.[4]
- Mula que faci hiii, i dona que parli llatí, mai feren bona fi.[4]
- Mula tordina, o molt falsa o molt fina.[4]
- Quan és mort el matxo, surten els traginers.[4]
- Si vols mula sense vici, vés a peu.[4]
Frases fetes
- Agafar la mula.[2]
Irritar-se i plorar molt, de ràbia, un infant
- Anar amb sa mula d'En Taló.[2]
- Anar a peu (Mallorca)
- Beure més que una mula.[2]
- beure molta d'aigua
- Beure molt de vi
- Comptar els peus a una mula corrent.[2]
- Ésser molt viu (València)
- Davallar de la mula.[2]
- Abaixar-se, deixar anar l'orgull (Mallorca)
- Ésser més caparrut que una mula.[2]
- Ésser molt tenaç o difícil de convèncer
- Ésser més tossut que una mula.[5]
- Ésser molt tossut i obstinat
- Fer una cosa insignificant amb la pretensió de fer una gran cosa (Mallorca)
- Pensar-se treure'n una mula curta (d'allò que es ven).[2]
- Tenir grans pretensions en el preu que es demana d'una cosa
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 2,24 2,25 2,26 2,27 2,28 2,29 2,30 2,31 2,32 2,33 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, Joan. Justícia Popular (Ed. facsímil) (en català). Barcelona: Edicions El Mèdol, 2002 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 14). ISBN 8495559536.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 Amades, Joan. Vocabulari dels vells oficis de transports i llurs derivats. Barcelona: Casa de Caritat, 1934.
- ↑ «Mula». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 gener 2014].