Mentida: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 146: Línia 146:
| refs = {{sfn|Conca|1988|pp=156}}
| refs = {{sfn|Conca|1988|pp=156}}
}}
}}
{{Dita
| dita = Les mentides sempre es tornen verí per qui les diu.
| refs = <ref>{{Amades Justícia}}</ref>
}}

{{Dita
{{Dita
| dita = Mentida pura, pecat etern; qui diu mentides, se'n va a l'infern.
| dita = Mentida pura, pecat etern; qui diu mentides, se'n va a l'infern.

Revisió del 16:28, 29 juny 2017

Mentida
Pinotxo, símbol clàssic de la mentida
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

La mentida és l'acció en que l'emissor pretén manifestar com a cert quelcom que considera fals.

Citacions

  • La mentida és com la bola de neu, com més voltes dóna més gran es fa.[1]
 — Martí Luter
  • És bastant semblant a una mentida dir veritats que no se senten.[1]
 — Alphonse Karr
  • La natura no és tan necessària com la mentida.[1]
(en francès) La nature nous est nécessaire comme le mensonge.
 — François Mauriac
  • La mentida és la rectificació que el cervell sobirà fa a la vida mesquina.[1]
 — Amado Nervo
  • La mentida és la religió dels esclaus i dels amos.[1]
 — Màxim Gorki
  • Una mentida pot donar la volta al món abans que la veritat no hagi tan sols acabat de vestir-se.[1]
 — Cordell Hull
  • Jo posaria sempre com el símptoma més clar de l'exercici de la llibertat precisament això: no haver de mentir.[2]
Dietari de prudències, 1982. — Maria Aurèlia Capmany i Farnés
  • Sentim un gran plaer quan mentim. Quan fem la mentida creïble, quan seduïm a l'altre, que potser sap que mentim i que ens està demanant que continuem mentint.[3]
Digues que m'estimes encara que sigui mentida, 1991. — Montserrat Roig i Fransitorra

Dites populars

  • Al preguntador, mentides a ell.[4]
  • Cada mentida fa un sopar agre.[5]
  • De qualque cosa surt la mentida.[6]
  • Dir mentides, no en fan pagar res.[4]
  • Diu les mentides i se les creu.[5]
  • Fingir no és mentir.[7]
  • La mentida aviat és agafada.[4]
  • La mentida mai no aprofita.[5]
(var.) No mentis, que la mentida mai aprofita.[8]
  • La mentida mai sura.[4]
  • La mentida mor jove.[4]
  • La mentida no envelleix.[4]
  • La mentida no té cames.[4]
  • La mentida té les cames llargues.[5]
  • Les mentides sempre es tornen verí per qui les diu.[9]
  • Mentida pura, pecat etern; qui diu mentides, se'n va a l'infern.[6]
  • No hi ha dissabte sense sol, ni processó sense llum, ni barco sense bandera, ni llibre sense mentida, ni donzella sense amor, ni viudeta sense plor.[4]
  • No te'n recordes? Mentida segura.[5]
  • Rondalles i cançons, mentides són.[6]
  • Si vols mentir digues el sents a dir.[10]

Frases fetes

  • Amb una mentida vol saber una veritat.[6]
Frase feta Ésser una persona que diu una mentida per provocar que l'altre declari una veritat.
  • Dir més mentides que una llebre no fa salts.[6]
Frase feta Ésser molt mentider.
  • Semblar mentida una cosa.[11]
Frase feta Semblar (una cosa) que no pugui ésser, no pugui haver estat.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, 1997. ISBN 8482971379. 
  2. Capmany, Maria Aurèlia. Dietari de prudències. Barcelona: Hogar del Libro, 1982. ISBN 8472791238. 
  3. Roig, Montserrat. Digues que m'estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62, 1991. ISBN 8429732810. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Conca, 1988, p. 156.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Mentida». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  7. Amades, Joan. Justícia Popular (Ed. facsímil) (en català). Barcelona: Edicions El Mèdol, 2002 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 14). ISBN 8495559536. 
  8. Amades, Joan. Justícia Popular (Ed. facsímil) (en català). Barcelona: Edicions El Mèdol, 2002 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 14). ISBN 8495559536. 
  9. Amades, Joan. Justícia Popular (Ed. facsímil) (en català). Barcelona: Edicions El Mèdol, 2002 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 14). ISBN 8495559536. 
  10. Amades, Joan. Justícia Popular (Ed. facsímil) (en català). Barcelona: Edicions El Mèdol, 2002 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 14). ISBN 8495559536. 
  11. «Mentida». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans.

Bibliografia

Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans (en català). València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324.