Estiu: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Dites relacionades amb la meteorologia: enllaç de pàgines, replaced: calor → calor AWB
Línia 178: Línia 178:
}}
}}


== Bibliografia ==
{{Estacions de l'any}}
{{Pàmies100+}}{{Estacions de l'any}}


{{ORDENA:Estiu}}
{{ORDENA:Estiu}}

Revisió del 16:28, 29 juny 2017

Estiu
Estiu de Giuseppe Arcimboldo (1573)
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

L'estiu és l'estació de l'any, entre la primavera i la tardor, que comença al solstici d'estiu i acaba amb l'equinocci de tardor.

Dites populars

  • A l'estiu, filosa no diu.[1]
  • A l'estiu, tot reviu.[1]
  • A l'estiu tota cuca viu.[2]
  • A l'estiu a l'ombra, i a l'hivern al sol.[1]
  • Cada cosa a son temps, i d'estiu cigales.[1]
  • Del bon estiu, el pagès viu.[1]
  • En l'estiu tota cuca viu.[1]
  • En l'estiu, tothom viu.[1]
  • L'oreneta ja ha vingut, ja tenim l'estiu damunt.[3]
  • On hages passat l'hivern, passa l'estiu.[1]
  • On has passat l'estiu, passa l'hivern.[1]
  • Paraules d'estiu, segons qui les diu.[1]
  • Quan la Candelera plora, el fred ja és fora; quan la Candelera riu, ja ve l'estiu; tant si plora com si riu, ja ve l'estiu.[4]
  • Quan la Candelera riu, ja som a l'estiu.[4]
  • Qui diu mal de l'estiu, no sap el que diu.[1]
  • Si la Candelera plora, el fred és fora; si la Candelera riu, ni hivernni estiu.[4]
  • Si la Candelera plora, es fred és fora; si la Candelera riu, lluny és s'estiu.[1]
  • Si per Nadal fa estiu, a Pasqua prop d'es caliu.[1]
  • Una flor no fa estiu.[5]
  • Una flor no fa estiu; ni dues, primavera.[1]
  • Una mosca no fa estiu.[1]
  • Una oreneta no fa estiu.[1]
  • Vianda d'estiu vol regadiu.[1]

Dites relacionades amb la meteorologia

Referències

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Estiu». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. Pàmies, Victor; Palou, Jordi. Els 100 refranys més populars. Barcelona: Cossètania, 2012. ISBN 9788490340325. 
  3. Conca, Maria (ed.). Els Refranys catalans. [València]: Tres i Quatre, 1988, p. 244. ISBN 8475022324. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1950, p. 665-701. 
  5. «Flor». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 desembre 2013].
  6. 6,0 6,1 6,2 Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles). 

Bibliografia

Pàmies, Victor; Palou, Jordi. Els 100 refranys més populars (en català). Valls: Cossetània, 2012 (Col·lecció de cent en cent, núm. 16). ISBN 9788490340325.