Estiu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Dites relacionades amb la meteorologia: enllaç de pàgines, replaced: calor → calor AWB |
|||
Línia 178: | Línia 178: | ||
}} |
}} |
||
== Bibliografia == |
|||
{{Estacions de l'any}} |
{{Pàmies100+}}{{Estacions de l'any}} |
||
{{ORDENA:Estiu}} |
{{ORDENA:Estiu}} |
Revisió del 16:28, 29 juny 2017
Estiu de Giuseppe Arcimboldo (1573) | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Multimèdia a Commons | |
L'estiu és l'estació de l'any, entre la primavera i la tardor, que comença al solstici d'estiu i acaba amb l'equinocci de tardor.
Dites populars
- A l'estiu, filosa no diu.[1]
- A l'estiu, tot reviu.[1]
- A l'estiu tota cuca viu.[2]
- A l'estiu a l'ombra, i a l'hivern al sol.[1]
- Cada cosa a son temps, i d'estiu cigales.[1]
- Del bon estiu, el pagès viu.[1]
- En l'estiu tota cuca viu.[1]
- En l'estiu, tothom viu.[1]
- L'oreneta ja ha vingut, ja tenim l'estiu damunt.[3]
- On hages passat l'hivern, passa l'estiu.[1]
- On has passat l'estiu, passa l'hivern.[1]
- Paraules d'estiu, segons qui les diu.[1]
- Quan la Candelera plora, el fred ja és fora; quan la Candelera riu, ja ve l'estiu; tant si plora com si riu, ja ve l'estiu.[4]
- Quan la Candelera riu, ja som a l'estiu.[4]
- Qui diu mal de l'estiu, no sap el que diu.[1]
- Si la Candelera plora, el fred és fora; si la Candelera riu, ni hivernni estiu.[4]
- Si la Candelera plora, es fred és fora; si la Candelera riu, lluny és s'estiu.[1]
- Si per Nadal fa estiu, a Pasqua prop d'es caliu.[1]
- Una flor no fa estiu.[5]
- Una flor no fa estiu; ni dues, primavera.[1]
- Una mosca no fa estiu.[1]
- Una oreneta no fa estiu.[1]
- Vianda d'estiu vol regadiu.[1]
Dites relacionades amb la meteorologia
- Aigua d'estiu xerriu xerriu, aigua d'hivern aigua d'infern.[6]
- Estiu calorós, hivern rigorós.[1]
- Hivern plujós, estiu abundós.[1]
- Neu a l'abril, pedregades a l'estiu.[1]
- Pluja d'estiu i plor de bagassa, aviat passa.[1]
- Pluja d'estiu i plant de bagassa, en un punt passa.[1]
- Qui a l'estiu sombreja, a l'hivern famoleja.[1]
- Xàfec d'estiu, fa la meitat del que diu.[6]
- Xàfec d'estiu, tota l'aigua cap el riu.[6]
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Estiu». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Pàmies, Victor; Palou, Jordi. Els 100 refranys més populars. Barcelona: Cossètania, 2012. ISBN 9788490340325.
- ↑ Conca, Maria (ed.). Els Refranys catalans. [València]: Tres i Quatre, 1988, p. 244. ISBN 8475022324.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1950, p. 665-701.
- ↑ «Flor». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 desembre 2013].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles).
Bibliografia
Pàmies, Victor; Palou, Jordi. Els 100 refranys més populars (en català). Valls: Cossetània, 2012 (Col·lecció de cent en cent, núm. 16). ISBN 9788490340325.
|