Ànima: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Canviant plantilla Dita per Frase feta |
m →Frases fetes i locucions: modificació de text, replaced: == Frases fetes == → == Frases fetes i locucions == AWB |
||
| Línia 124: | Línia 124: | ||
{{Dita| dita = Trencar l'ànima.|variant1= Rompre l'ànima|notes= Fer molt de mal a algú.|refs=<ref name=alcover/>}} |
{{Dita| dita = Trencar l'ànima.|variant1= Rompre l'ànima|notes= Fer molt de mal a algú.|refs=<ref name=alcover/>}} |
||
== Frases fetes == |
== Frases fetes i locucions == |
||
{{Frase feta| frase = Ànima en pena.| significat = La que pateix en el purgatori i apareix a qualcú.|refs=<ref name=alcover>{{Alcover-Moll}}</ref>}} |
{{Frase feta| frase = Ànima en pena.| significat = La que pateix en el purgatori i apareix a qualcú.|refs=<ref name=alcover>{{Alcover-Moll}}</ref>}} |
||
{{Frase feta| frase = Ànima de cadafet.| significat = Persona beneita.|refs=<ref name=alcover/>}} |
{{Frase feta| frase = Ànima de cadafet.| significat = Persona beneita.|refs=<ref name=alcover/>}} |
||
Revisió del 11:55, 3 jul 2017
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
L'ànima és la part immaterial o espiritual dels éssers vius, especialment dels humans, seu de la consciència i la personalitat.
Citacions
- No solament hem d'ajudar el cos, sinó molt més la ment i l'ànima, perquè també aquestes s'extingeixen en arribar a la vellesa.[1]
- (en llatí) Nec vero corpori solum subveniendum est, sed menti atque animo multo magis; nam haec quoque, nisi tamquam lumini oleum instilles, exstinguuntur senectute.
Cató el Vell, de la vellesa. § 36, 44 aC. — Marc Tul·li Ciceró
- (en llatí) Animi imperio, corporis seruitio magis utimur.
- (en llatí) Anima fidei, caritas, quae ipsam vivificat, qua amissa fides moritur.
- Sermons (Sermoni Domenicali). Dominica X Post Pentecoste. § I,6, ca. 1230. — Sant Antoni de Pàdua
- El perfum de l'ànima, és el record. És la part la més delicada, la més suau del cor, que es deslliga per abraçar un altre cor i seguir-lo per tot arreu.[4]
- (en francès) Le parfum de l'âme, c'est le souvenir. C'est la partie la plus délicate, la plus suave du coeur, qui se détache pour embrasser un autre coeur et le suivre partout.
- Lettres d'un voyageur, 1837. — George Sand
- Confesso que no trobo cap utilitat a fulminar la tirania anglesa, mentre la tirania de Roma ocupi el palau de l'ànima.[5]
- (en anglès) I confess that I do not see what good it does to fulminate against the English tyranny while the Roman tyranny occupies the palace of the soul.
- Università Popolare, Trieste: «Ireland, Island of Saints and Sages», 27 d'abril de 1907. — James Joyce
- (en italià) L'anima della terra è notturna, ma la luce del sole la nasconde più che non la nasconda la tenebra.
- «La notte ha la sua via», Contemplazione della morte, 1912. — Gabriele d'Annunzio
- La seva ànima tant desitjava / allò que l’orgullosa mort pot dur, / que no podia suportar / els béns corrents del món.[7]
- (en anglès) Her soul had such desire / For what proud death may bring / That it could not endure / The common good of life.
- «That the Night come», Responsibilities, 1914. — William Butler Yeats
- L'aliment més necessari per a l'ànima. Més important del que els humans se n'adonen, o volen adonar-se'n.[8]
- (en anglès) The most necessary food for the soul. More important than humans realize, or want to realize.
- Marlene Dietrich's ABC. — Marlene Dietrich
- Definició del concepte Afecte
- Si no he escrit un llibre sobre l'ànima femenina musulmana és perquè he cregut descobrir que les dones musulmanes no tenen ànima [...]. Les tradicions, els principis alcorànics, la superioritat masculina, tot conspira contra el desenvolupament de l'esperit femení musulmà.[9]
- Memòries fins al 1935, 1973. — Aurora Bertrana
- Plató ens defineix ja les dues disciplines fonamentals per al desenvolupament humà; la gimnàstica per al cos i la música pel bé de l'ànima.[10]
- (en castellà) Platón nos define ya las dos disciplinas fundamentales para el desarrollo humano; la gimnasia para el cuerpo y la música para el bien del alma.
- Scherzo, novembre de 2004. — Montserrat Figueras
- «Modern Chinese Literature and Culture», 15 de juny de 2013. — Chen Zhongshi
Dites populars
- Amb tota l'ànima.[12]
Amb tota l'energia.
- Arrancar l'ànima.[12]
- Matar o fer molt de mal a qualcú.
- Caure l'ànima als peus.[12]
- Produir a algú un gran espant o desengany.
- Ditxosa la teva ànima si va al cel![12]
- Dit a algú carregat d'obligacions i no es preocupa de complir-les.
- Dues ànimes dins un cos.[12]
- Dues persones molt amigues.
- Amb decisió absoluta.
- L'ànima se li veu a contraclaror[12]
- Persona molt magra.
- No gosar dir que l'ànima sigui seva.[12]
- No gosar parlar ni en bé ni en mal.
- No tenir ànima.[12]
- Tenir molt pervertit el sentit moral.
- Passar com una ànima de gat.[12]
- Passar molt de pressa.
- Sortir una cosa de l'ànima.[12]
- Esser un sentiment sincer.
- Tenir molta por d'un perill real o imaginari.
- Tenir l'ànima en els peus.[12]
- Estar desenat, molt dèbil.
- Estar molt anguniós.
- Tenir una cosa damunt l'ànima.[12]
- Tenir una cosa carregosa, que fa passar pena.
- Trencar l'ànima.[12]
- (var.) Rompre l'ànima
- Fer molt de mal a algú.
Frases fetes i locucions
- Ànima en pena.[12]
La que pateix en el purgatori i apareix a qualcú.
- Ànima de cadafet.[12]
- Persona beneita.
- Ànima de cagaferro.[12]
- Persona molt beneitota.
- Ànima de càntir.[12]
- Persona curta d'enteniment i pusil·lànime
- Ànima de mal repòs.[12]
- Persona inquieta.
- Ànima freda.[12]
- Persona de poc esperit, pusil·lànim.
- Bona ànima.[12]
- Persona de bons sentiments.
- Mala ànima.[12]
- Persona de mals sentiments.
- Toc d'Ànimes.[12]
- Toc de campana per fer oració pels difunts.
Referències
- ↑ Ciceró, Marc Tul·li. Cató el Vell, De la vellesa. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1998 (Fundació Bernat Metge (Col·lecció : text i traducció) ; 308). ISBN 8472256960.
- ↑ Sal·lusti Crisp, Gai. La conjuració de Catilina. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1963 (Fundació Bernat Metge; 147).
- ↑ Benet XVI. «Audience générale (10-02-2010)» (en francès). Audiences. Ciutat del Vaticà: Libreria Editrice Vaticana. [Consulta: 30 desembre 2016].
- ↑ Sand, George. Lettres d'un voyageur. Paris: Michel Lévi frères, 1869.
- ↑ Joyce, 2002, p. 125.
- ↑ Visco, Giovanni. Opera D'Annunzio. Youcanprint, 2016. ISBN 9788891160270.
- ↑ Yeats, 1916, p. 75.
- ↑ Dietrich, Marlene. Marlene Dietrich’s ABC : wit, wisdom & recipes. New York: Open Road Media, 2012.
- ↑ Bertrana, 1973.
- ↑ Agüero, 2004, p. 62.
- ↑ Huang, Yiju «Plain, Time, and Catastrophe: A Conversation with Chen Zhongshi». Modern Chinese Literature and Culture, (15-06-2013) [Consulta: 13 novembre 2016].
- ↑ 12,00 12,01 12,02 12,03 12,04 12,05 12,06 12,07 12,08 12,09 12,10 12,11 12,12 12,13 12,14 12,15 12,16 12,17 12,18 12,19 12,20 12,21 12,22 12,23 12,24 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Ànima». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
- Agüero, María «Montserrat Figueras y Jordi Savall, treinta años de Hespèrion XXI». Scherzo, 191, (2004). ISSN: 0213-4802.
- Bertrana, Aurora. Memòries fins al 1935 (en català). Barcelona: Pòrtic, 1973.
- Joyce, James; Deane, notes per Kevin Barry. Traducció de l'italià per Conor. Occasional, critical, and political writing. Oxford: Oxford Univ. Press, 2000. ISBN 0-192-83353-7.
- Yeats, W.B.. Responsibilities. New York: The Macmillan Company, 1916.