Clau (falca): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Amplio, encara hi queden |
|||
| Línia 84: | Línia 84: | ||
}} |
}} |
||
== Bibliografia == |
|||
* {{Parés}} |
|||
{{ORDENA:Clau}} |
{{ORDENA:Clau}} |
||
[[Categoria:Eines]] |
[[Categoria:Eines]] |
||
Revisió del 12:36, 27 jul 2017
 Claus d'acer | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Un clau és un objecte prim i allargat amb punta esmolada utilitzat com a element d'unió.
Dites populars
- (var.) Per un clau es perdé una ferradura, per una ferradura un cavall, i per un cavall un cavaller.[1]
- (var.) Un clau en treu un altre.[2]
- Un clau treu l'altre... si no s'hi queden tots dos.[1]
Frases fetes i locucions
- Arribar (o acudir, etc.) com un clau.[2]
Arribar puntualment.
- Clavar un clau al cor.[2]
- De forma figurada, causar un gran dolor a algú.
- Emportar-se fins els claus de la paret.[2]
- (var.) Emportar-se fins no deixar un clau a la paret.[2]
- Emportar-se tot d'una casa.
- Ésser un clau.[2]
- (var.) Ésser sec com un clau.[2]
- Ésser molt prim.
- Ésser un clau (per a algú).[2]
- (var.) Ésser sec com un clau.[2]
- Ésser quelcom un motiu de gran dolor o pena forta.
- No donar-se-li'n clau.[2]
- No tenir cap interès per alguna cosa.
- No valer un clau.[2]
- No valer res.
- Reblar el clau.[2]
- Refermar amb noves proves, noves raons, etc.
- Entossudir-se en un procediment ineficaç, contraproduent.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «clau». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 «Clau». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 18 desembre 2014].