Martí de Tours: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Dites relacionades amb la meteorologia: enllaç pàgines, replaced: fam → fam AWB
m →‎top: enllaç pàgines, replaced: soldat → soldat AWB
Línia 4: Línia 4:
| descripció = ''Sant Martí i el captaire'' (1597-1599) d'El Greco
| descripció = ''Sant Martí i el captaire'' (1597-1599) d'El Greco
}}
}}
'''{{w|Sant Martí de Tours}}''' (Sabària, Pannònia, aprox. 316 — Candes, 397) fou un soldat, ermità, fundador dels cenobis de Ligugé i de Marmoutier i bisbe de Tours (371). Figura cabdal en la cristianització de la Gàl·lia, fou popularitzat per tot l’Occident per la biografia novel·lada de Sulpici Sever. La seva popularitat a [[Catalunya]] es reflecteix en l’onomàstica i en la toponímia. És un dels primers cristians no màrtirs venerat com a sant. Se celebra la seva festivitat l'[[11 de novembre]].
'''{{w|Sant Martí de Tours}}''' (Sabària, Pannònia, aprox. 316 — Candes, 397) fou un [[soldat]], ermità, fundador dels cenobis de Ligugé i de Marmoutier i bisbe de Tours (371). Figura cabdal en la cristianització de la Gàl·lia, fou popularitzat per tot l’Occident per la biografia novel·lada de Sulpici Sever. La seva popularitat a [[Catalunya]] es reflecteix en l’onomàstica i en la toponímia. És un dels primers cristians no màrtirs venerat com a sant. Se celebra la seva festivitat l'[[11 de novembre]].
== Dites populars ==
== Dites populars ==
{{Dita
{{Dita

Revisió del 09:23, 8 ago 2017

Infotaula de personaSant Martí
Sant Martí i el captaire (1597-1599) d'El Greco
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Szombathely
316
Mort Candes-Saint-Martin
8 de novembre de 397 (80/81 anys)
Ocupació Sacerdot catòlic, soldat i bisbe catòlic
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Sant Martí de Tours (Sabària, Pannònia, aprox. 316 — Candes, 397) fou un soldat, ermità, fundador dels cenobis de Ligugé i de Marmoutier i bisbe de Tours (371). Figura cabdal en la cristianització de la Gàl·lia, fou popularitzat per tot l’Occident per la biografia novel·lada de Sulpici Sever. La seva popularitat a Catalunya es reflecteix en l’onomàstica i en la toponímia. És un dels primers cristians no màrtirs venerat com a sant. Se celebra la seva festivitat l'11 de novembre.

Dites populars

  • De Sant Martí a Sant Andreu, setmanes tres; de Sant Andreu a Nadal, gairebé un mes.[1]
  • De Sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu.[1]
  • De Tots Sants a Sant Martí, onze dies hi comptí.[1]
  • De Tots Sants a Sant Martí, onze dies i un matí.[2]
  • Després de Sant Martí, deixa l'aigua i beu el vi.[1]
  • El cavall de Sant Martí va viure fins que va morir.[2]
  • Per Sant Martí, agafa la canya i a pescar s'ha dit.[2]
  • Per Sant Martí, aspira ton vi.[3]
  • Per Sant Martí, enceta la bóta del vi.[4]
  • Per Sant Martí, la fadrina besa el fadrí, i per Santa Caterina el fadrí besa la fadrina.[2]
  • Per Sant Martí, la fulla cau del pi.[3]
  • Per Sant Martí, la pinya cau del pi.[5]
  • Per Sant Martí, la vella tasta el vi.[5]
  • Per Sant Martí, ni berenada ni dormir.[2]
  • Per Sant Martí, tapa la bóta del bon vi.[5]
  • Si vols casa sense fi, talla la fusta per Sant Martí.[2]

Dites relacionades amb la collita i el bestiar

  • Cera per Santa Teresa, porc i llard per Sant Martí i gallines per Nadal.[2]
  • De Tots Sants a Sant Martí, sembra si vols collir.[2]
  • Per Sant Martí, apreta a collir.[5]
  • Per Sant Martí, beu del bon vi i deixa l'aigua pel molí.[1]
  • Per Sant Martí, l'aigua al molí i tasta el vi.[5]
  • Per Sant Martí, l'oca al tupí.[1]
  • Per Sant Martí, les cabres a boquir.[3]
  • Per Sant Martí, mata el garrí, i per Nadal tant si està magre com si està gras.[1]
  • Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi.[5]
  • Per Sant Martí, mata ton porc, posa les olives al tupí, destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí.[2]
  • Per Sant Martí, no mol el molí.[3]
  • Per Sant Simó es sembra de ronyó; per Sant Martí es sembra de mesquí.[1]
  • Pluja de Sant Martí, no deixa ni col ni lli.[2]
  • Si vols enganyar el teu veí, planta la morera grossa, la figuera petita i fema el teu prat per Sant Martí.[2]
  • Si vols l'all coent, planta'l per l'Advent; si el vols bo i fi, sembra'l per Sant Martí.[1]
  • Si vols tenir l'all fi, sembra'l per Sant Martí.[2]
  • Si voleu l'oli fi, feu-lo per Sant Martí.[3]

Dites relacionades amb la meteorologia

  • Abans de Sant Martí, pa i vi; després de l'estiuet, fam i fred.[2]
  • De l'estiuet de Sant Marti a l'hivern de San Mamet, mig any complet.[1]
  • Per Sant Martí, l'hivern va de camí; i si va retardat, per Sant Andreu ja ha arribat.[1]
  • Per Sant Martí, la neu al pi; per Sant Andreu, la neu al peu; del peu al prat, tot està nevat.[5]
  • Per Sant Martí, la neu al pi; per Sant Andreu, pertot arreu.[1]
  • Per Sant Martí, la neu al pi; si no hi és al vespre hi és al matí.[3]
  • Per Sant Martí, la neu pel camí, i per Sant Andreu, ací só, ha dit la neu.[1]
  • Per Sant Martí, la pluja aquí.[3]
  • Per Tots Sants el fred és al camp, per Sant Martí és pel camí, per Santa Caterina és dintre la cuina.[2]
  • Quan ve l'hivern per Sant Martí, fa fred caní.[2]

Mites

  • Sant Martí i el dimoni varen jugar a qui correria més. Peguen correguda i, fent un salt des de la serra de l'altra banda del riu d'Osormort, Sant Martí va venir a caure a la banda de Viladrau, deixant ben marcada la seva petja en una roca que es troba prop de la font d'en Masferrer. El dimoni va caure enmig del riu i, enfellonit, al sortir-ne, pujà a deixar la seva pota de porc al costat de la petjada de Sant Martí. I encara s'hi veuen l'una i l'altra.[6]
Dita popular Llegenda de Les dues petjades del Montseny, que té com a protagonista a Sant Martí, patró de Viladrau.

Referències

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Amades, Joan. Costums populars de Barcelona. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931, p. 201-203. 
  4. Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Martí de Tours». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  6. Mestres, Apel·les. Llegendes del Montseny (en català). 1. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004, p. 94 (Contes i Llegendes). ISBN 9788484156567.