Mentida: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Ordenant alfabèticament les categories |
|||
| Línia 111: | Línia 111: | ||
| refs = {{sfn|Amades i Gelats|2002}} |
| refs = {{sfn|Amades i Gelats|2002}} |
||
}} |
}} |
||
{{Dita |
{{Dita |
||
| dita = La mentida aviat és agafada. |
| dita = La mentida aviat és agafada. |
||
| Línia 151: | Línia 150: | ||
| refs = {{sfn|Amades i Gelats|2002}} |
| refs = {{sfn|Amades i Gelats|2002}} |
||
}} |
}} |
||
{{Dita |
{{Dita |
||
| dita = Mentida pura, [[pecat]] etern; qui diu mentides, se'n va a l'[[infern]]. |
| dita = Mentida pura, [[pecat]] etern; qui diu mentides, se'n va a l'[[infern]]. |
||
Revisió del 20:37, 15 ago 2017
 Pinotxo, símbol clàssic de la mentida | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
La mentida és l'acció en que l'emissor pretén manifestar com a cert quelcom que considera fals.
Citacions
- La mentida és com la bola de neu, com més voltes dóna més gran es fa.[1]
- És bastant semblant a una mentida dir veritats que no se senten.[1]
- (en francès) La nature nous est nécessaire comme le mensonge.
- Jo posaria sempre com el símptoma més clar de l'exercici de la llibertat precisament això: no haver de mentir.[2]
Dietari de prudències, 1982. — Maria Aurèlia Capmany i Farnés
- Sentim un gran plaer quan mentim. Quan fem la mentida creïble, quan seduïm a l'altre, que potser sap que mentim i que ens està demanant que continuem mentint.[3]
- Digues que m'estimes encara que sigui mentida, 1991. — Montserrat Roig i Fransitorra
Dites populars
- Al preguntador, mentides a ell.[4]
- Cada mentida fa un sopar agre.[5]
- De qualque cosa surt la mentida.[6]
- Dir mentides, no en fan pagar res.[4]
- Diu les mentides i se les creu.[5]
- Fingir no és mentir.[7]
- La mentida aviat és agafada.[4]
- La mentida mai no aprofita.[5]
- (var.) No mentis, que la mentida mai aprofita.[7]
- La mentida mai sura.[4]
- La mentida mor jove.[4]
- La mentida no envelleix.[4]
- La mentida no té cames.[4]
- La mentida té les cames llargues.[5]
- Les mentides sempre es tornen verí per qui les diu.[7]
- Mentida pura, pecat etern; qui diu mentides, se'n va a l'infern.[6]
- No hi ha dissabte sense sol, ni processó sense llum, ni barco sense bandera, ni llibre sense mentida, ni donzella sense amor, ni viudeta sense plor.[4]
- No te'n recordes? Mentida segura.[5]
- Rondalles i cançons, mentides són.[6]
- Si vols mentir digues el sents a dir.[7]
Frases fetes
Ésser una persona que diu una mentida per provocar que l'altre declari una veritat.
- Ésser molt mentider.
- Semblar mentida una cosa.[8]
- Semblar (una cosa) que no pugui ésser, no pugui haver estat.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Arróniz Hidalgo, 1997.
- ↑ Capmany i Farnés, 1982.
- ↑ Roig i Fransitorra, 1991.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Conca, 1988, p. 156.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Mentida». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Amades i Gelats, 2002.
- ↑ «mentida». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 17 juny 2017]
Bibliografia
- Amades, Joan. Justícia Popular (Ed. facsímil) (en català). Barcelona: Edicions El Mèdol, 2002 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 14). ISBN 8495559536.
- Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, 1997. ISBN 8482971379.
- Capmany i Farnés, Maria Aurèlia. Dietari de prudències. Barcelona: Hogar del Libro, 1982. ISBN 8472791238.
- Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans (en català). València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Roig, Montserrat. Digues que m'estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62, 1991. ISBN 8429732810.