Entrada del dietari corresponent a l'1 de gener de 1919
Cada dia veig més lluny l'estrella que ha d'il·luminar nostre sòl, els ideals s'han esfumat, i per ara no trobo en el món homes en condicions de portar el regne de la justícia humana.[2]
Catalunya i Castella eren dues mentalitats oposades. Més enllà del santoral, no tenien res en comú. Castella era un país de secà; Catalunya, mediterrània. Castella, aristocràtica i rural; Catalunya, burgesa i naviliera.[5]
↑Jiménez, Ángel «Memòria de Josep Irla i Bosch». Revista de Girona. Diputació de Girona, Núm. 191, (novembre-desembre 1998), pàg. 7-8 [Consulta: 7 març 2012].