Mai va ser la nostra llengua d'imposició, sinó de trobada; a ningú se'l va obligar mai a parlar en castellà: van ser els pobles més diversos els qui van fer seu, per voluntat libèrrima, l'idioma de Cervantes.[1]
(en castellà)Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes.
Fragment del discurs durant l'entrega del Premi "Miguel de Cervantes" a Francisco Umbral
El 95% de la gent se sent incòmoda, maltractada o cabrejada dins del marc fiscal i econòmic espanyol. Si un dels teus fills se sent maltractat, seu i parla-hi, sinó se n'anirà de casa.[2]
(en castellà)El 95% de la gente se siente incómoda, maltratada o cabreada dentro del marco fiscal y económico español. Si uno de tus hijos se siente maltratado, siéntate y habla; si no se irá de casa.
Article a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Alcalá de Henares (Madrid), 23 d'abril del 2001. — Joan Carles I d'Espanya
