Algèria

De Viquidites
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Infotaula de geografiaAlgèria
Bandera d'Algèria
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Ubicació
Map
Modifica dades a Wikidata

Algèria (en àrab الجزائر, al-Jazàïr, en amazic ⴷⵥⴰⵢⴻⵔ, Dzayer), oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica, el més gran del continent. Limita, al nord amb la mar Mediterrània, a l'est amb Tunísia i Líbia, a l'oest amb el Marroc i el Sàhara Occidental i al sud amb la part sahariana de Mauritània, Mali i el Níger. La capital n'és l'Alger.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Cal aprofitar la situació difícil en la qual es troba Anglaterra per conquerir l'Estat d'Alger.[1]
Intervenció al Consell de Ministres, 14 d'octubre de 1827. — Aimé Marie Gaspard de Clermont-Tonnerre
Paraules de l'aleshores ministre de Guerra francès, davant un incident i posterior ruptura diplomàtica entre el dei o cap de Regència Hussein ibn Hussein i el cònsol francès Deval a Alger, tres anys abans de la conquesta colonial de França, i en les quals es reflexa l'esperit colonialista de l'època per part de les potencies europees.
  • ... Eren los nois de les famílies de molts emigrats de la província d'Alacant i altres del Migjorn d'Espanya que van a cercar a l'Àfrica el pa i la protecció que no troben en la mare pàtria. [...] Per aquells carrers, camps i camins, un se pot dirigir en català a tots los nois i homes espanyols en la seguretat de que en català respondran...[2]
«Alger» a Excursions i viatges1 d'abril de 1883. — Jacint Verdaguer
Impressions del poeta en el seu viatge a Algèria a finals del segle XIX.
  • Maonesos van ser els que han posat els primers terrenys en estat de cultura [...] Algèria no seria segurament el que és, si no fos pels maonesos.[3]
Informe sobre la emigración de menorquines a tierras de Argelia, 5, 15 de febrer de 1888. — Francesc Truyol
L'Arxiduc d'Àustria Lluís Salvador, en el seu estudi de l'illa de Menorca va constatar el fenomen migratori menorquí. A la fi d'estudiar-lo, es posà en contacte amb Francesc Truyol, Canceller del Consolat General i vicecònsol general d'Espanya a Algèria.
  • Som soldats que combaten pel triomf del dret
    I hem lluitat per la nostra independència.
    [...]
    Hem decidit que Algèria viurà.[4]
(en àrab) نحن جند في سبيل الحق ثرنا
و إلى استقلالنا بالحرب قمنا
[...]
وعقدنا العزم أن تحيا الجزائر
Kassaman25 d'abril de 1955. — Mufdi Zakariah
Va esdevenir l'himne nacional el 1962, quan el país aconseguí la independència.
  • Fins i tot en les àrees més degradades de la Kasba abunden els edificis amb antenes parabòliques [...] Únic element de consol o distracció de les seves vides estretes i sense horitzons, els veïns s'atipen d'imatges enganyoses i anestesiants de la suposada orgia consumista europea, del Gran Mercat del Món i els seus productes en sèrie de sexe i violència.[5]
Argelia en el vendaval, 1994. — Juan Goytisolo i Gay
  • Parlo com a algerià esdevingut francès en un moment donat, després d'haver perdut la seva ciutadania francesa, i havent-la recuperat. De totes les riqueses culturals rebudes, que he heretat, la meva cultura algeriana és la que m'ha influït amb més força.
    L'herència que he rebut d'Algèria és el que probablement va inspirar el meu treball filosòfic.[6][7]
(en francès) Je parle ici, comme Algérien devenu français un moment donné, ayant perdu sa citoyenneté française, et l'ayant retrouvée. Parmi toutes les richesses culturelles que j'ai reçues, que j'ai héritées, ma culture algérienne est parmi celles qui m'ont le plus fortement soutenu.
L'héritage que j'ai reçu de l'Algérie est quelque chose qui a probablement inspiré mon travail philosophique.
Moi, L'Algérien, 2003. — Jacques Derrida
Extracte de l'entrevista feta per l'islamòleg Mustapha Chérif al filòsof, apareguda pòstumament el 9 de novembre de 2006 al diari Nouvel Observateur

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]