Arc de Sant Martí
 Peu de l'arc de Sant Martí | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
L'arc de Sant Martí, arc del cel o arc iris, és un fenomen meteorològic consistent en l'aparició d'un arc lluminós format pels colors de l'espectre solar (vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violat), produït per la reflexió i la refracció dels raigs solars en les gotes de pluja.
Citacions[modifica | modifica el codi]
Gènesi (Gn. 9,17).
- Desprès del gran diluvi, Dèu va establir una aliança entre ell i l'home i tots els éssers animats, per no destruir un altre cop la humanitat amb un altre diluvi
Dites populars[modifica | modifica el codi]
- Arc al matí, la pluja és aquí; l'arc a la tarda, la pluja és passada.[2](Tar.)
- Arc de Sant Martí, a la prima, tapa't amb la caputxina.[3]
- Arc de Sant Martí a migdia, pluja tot el dia.[4]
- Arc de Sant Martí a ponent, amarra la barca i vine-te'n.[5]
- Arc de Sant Martí al dematí, para-li el bací; i al vespre, para-li la testa.[2](Pineda)
- (var.) L'arc de Sant Martí, si surt el matí, para-li el bací; si surt el vespre, para-li la testa.[2](Empordà, Garrotxa)
- Arc de Sant Martí al matí, pluja pel camí; arc de Sant Martí a la vesprada, pluja acabada.[2](Tremp)
- Arc de Sant Martí atura es delobí.[2](Men.)
- Arc de Sant Martí es matí, o fa ploure o fa aclarir.[2](Men.)
- Arc de Sant Martí, l'aigua està ací.[2](Morella)
- Arc de Sant Martí, la pluja està ací; i de vesprada, la pluja és passada.[2](Val.)
- Arc de Sant Martí, plou fora d'aquí.[5]
- Arc per la matina, prepara la barretina.[4]
- L'Arc de Sant Martí a la tarda, la pluja ja és passada.[5]
- L'arc de Sant Martí, al matí, aigua a desdir.[3]
- L'arc de Sant Martí, al matí, aigua a la tarda.[3]
- L'arc de Sant Martí, al matí, para-li el bací.[3]
- L'arc de Sant Martí, al matí, la pluja és ací.[3]
- L'Arc de Sant Martí al Canigó, pluja al Rosselló.[6]
- L'Arc de sant Martí al Canigó, any d'abundor.[6]
- L'Arc de Sant Martí al matí, la pluja ja és aquí; l'arc de Sant Martí a la tarda, la pluja està passada.[2](Pinós)
- L'arc de Sant Martí, el matí, diu al bover: — Vés a dormir.[3]
- L'arc de Sant Martí, el matí, no fa córrer el molí.[3]
- L'arc de Sant Martí, el matí, pluja el vespertí.[3]
- L'arc de Sant Martí, el matí, pluja sense fi, i de vespre, bon temps espera.[3]
- Quan l'arc de Sant Martí surt el matí, el pastor se'n pot entornar a dormir; però quan surt el tardí, cap a pastorí.[3]
- Quan l'arc de Sant Martí surt el matí, fins a la vesprada farà alguna ruixada.[3]
- S'Arc de Sant Martí, si surt es matí, fé ton camí; si surt es capvespre, no vages a festa.[2](Mall.)
- (var.) S'arc de Sant Martí, si surt es matí, fé ton camí; si surt es capvespre, treu es cap a sa finestra.[2](Mall.)
- (var.) Arc de Sant Martí es matí, passa avant en ton camí; arc de Sant Martí es capvespre, lo endemà fan festa.[2]
- (var.) Arc de Sant Martí es matí, passa avant en ton camí; arc de Sant Martí es capvespre, d'aigua demà farem festa.[2]
- Si surt al matí l'arc de Sant Martí, no emprenguis jornada; si surt a la vesprada, emprén ton camí.[3]
Endevinalles[modifica | modifica el codi]
- És un pont de coloraines
fet per sobre la muntanya.
Cotxes ni carril no hi passen.
L'ha pintat un pintor sol
combinat amb gotes d'aigua.[7]
- Ja veis que no és sempre igual,
però té molts de colors,
a vegades és més llarg
i algun dia en surten dos.[8]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ «Gènesi». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006 [Consulta: 20 juny 2012].
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «arc». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 Amades, 1938, p. 8-10.
- ↑ 4,0 4,1 Trepat; Oller, 1995, p. 43.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 6,0 6,1 Amades, 1949, p. 54.
- ↑ Bassols, 1994.
- ↑ Escoles Nacionals de Sant Josep, 1985.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Amades, Joan. El Pirineu: tradicions i llegendes. Barcelona: La Llumenera, 1949, p. 54.
- Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938, p. 8-10.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Trepat, Josep-Anton; Oller, Francesc (il.). Refranys de vora mar (en català). Barcelona: Noray S.A., 1995. ISBN 8474860881.
- Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan").
- Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2.