Avarícia

De Viquidites
Avarícia
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
Modifica dades a Wikidata

L'avarícia (del llatí avaritia) és l'ànsia de posseir més del que es té, especialment en tot allò relacionat amb els diners o les coses materials. Està catalogada com un pecat per la majoria de les religions i el terme té sempre connotacions negatives.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • L'avarícia consisteix en l'afany de diners, que cap home assenyat no ha desitjat mai; com si estigués plena de malignes metzines, debilita el cos i l'esperit viril; no té mai un limit, és insaciable i no minva ni amb l'abundor ni amb l'escassetat.[1]
(en llatí) Auaritia pecuniae studium habet, quam nemo sapiens concupivit: ea quasi uenenis malis inbusta corpus animumque uirilem effeminat, semper infinita, insatiabilis est, neque copia neque inopia minuitur.
La conjuració de Catilina. § 11. — Gai Sal·lusti Crisp
(en llatí) Avaritia prima scelerum mater.
De Consulatu Stilichonis. Liber II. — Claudi Claudià
  • A la pobresa li manquen moltes coses; a l'avarícia, totes.[2]
(en llatí) Inopiae desunt multa, avaritiae omnia.
 — Publili Siri
  • La bèstia més orgullosa i aquella on hi ha més avarícia que en cap altra és l'home.[3]
De com Na Renard fou porter del rei». Llibre de les bèsties. — Ramon Llull

Dites populars[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Llull, Ramon. Llibre de les bèsties. Barcelona: Hermes, 1999 (Biblioteca Hermes. Clàssics catalans ; 1. Narrativa). ISBN 84-8287-400-4. 
  • Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
  • Sal·lusti Crisp, Gai. La conjuració de Catilina. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1963 (Fundació Bernat Metge; 147) [Consulta: 1544492003].