Eduardo Galeano
.jpg) Eduardo Galeano (2005) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Montevideo (Uruguai), 3 de setembre de 1940 |
| Mort |
Montevideo (Uruguai), 13 d'abril de 2015 (74 anys) |
| Ocupació | Poeta, escriptor, periodista i assagista |
 | |
Eduardo Galeano (Montevideo, 3 de setembre de 1940 — Montevideo, 13 d'abril de 2015) fou un periodista i escriptor uruguaià, una de les personalitats més destacades de la literatura iberoamericana.
Citacions[modifica | modifica el codi]
- Culte no és qui llegeix més llibres, sinó qui és capaç d' escoltar els altres.[1]
- (en castellà) Culto no es aquel que lee más libros. Culto es aquel que es capaz de escuchar al otro
- Riquesa: segons els rics no produeix la felicitat, segons els pobres produeix quelcom semblant. Però les forces armades i la policia s'encarreguen sempre de resoldre qualsevol possible dubte al respecte.[2][3]
- (en castellà) Riqueza: según los ricos, no produce la felicidad. Según los pobres, produce algo bastante parecido. Pero las estadísticas indican que los ricos son ricos porque son pocos, y las fuerzas armadas y la policía se ocupan de aclarar cualquier posible confusión al respecto.
«Diccionario del Nuevo Orden Mundial'». El País, 2 d'octubre de 1991.
- Al cap i a la fi, som el que fem per canviar el que som.[1]
- (en castellà.) Al fin y al cabo, somos lo que hacemos para cambiar lo que somos.
- El libro de los abrazos, 2003.
- (en castellà) Mucha gente pequeña, en lugares pequeños, haciendo cosas pequeñas, puede cambiar el mundo
- El libro de los abrazos, 2003.
- Si vaig caure, és perquè estava caminant. I caminar val la pena, encara que caiguis.[1]
- (en castellà) Si me caí, es porque estaba caminando. Y caminar vale la pena, aunque te caigas.
- Entrevista BBC Mundo, 24 de desembre de 2009.
- Tant de bo puguem tenir el coratge d'estar sols i la valentia d'arriscar-nos a estar junts.[1]
- (en castellà) Ojalá podamos tener el coraje de estar solos y la valentía de arriesgarnos a estar juntos.
- Paraules d'agraïment en rebre el Premi Stig Dagerman (Suècia), 12 de setembre de 2010.
- No val la pena viure per guanyar, val la pena viure per seguir la teva consciència.[1]
- (en castellà) No vale la pena vivir para ganar, vale la pena vivir para hacer lo que la consciencia te dicte que debes hacer, y no lo que te conviene.
- Entrevista al programa Singulars de TV3, 13 de desembre de 2011.
- Hi ha un únic lloc on ahir i avui es troben i es reconeixen i s'abracen. Aquest lloc és demà.[1]
- Qui no és pres de la necessitat, és pres de la por: uns no dormen per l'ansietat de tenir allò que no tenen, i d'altres no dormen pel pànic de perdre les coses que tenen.[1]
Atribuïdes[modifica | modifica el codi]
- (en castellà) La ley es como la culebra, sólo muerde a los que andan descalzos!
- La frase s'atribueix erròniament a Eduardo Galeano ja que apareix en un capítol d'un llibre de l'autor i és molt popular a la xarxa. Originalment, la frase apareix dues vegades al llibre Día a día con Monseñor Romero: meditaciones para todo el año (http://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmcg15x5) de l'arquebisbe de San Salvador, Oscar Romero. En dues homilies, el 20 d'agost i el 5 de novembre de 1978, apareix citada aquesta frase on l'autoria s'atribueix a un pagès que es queixa de la duresa de la llei.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Ara Barcelona. «"Som el que fem per canviar el que som": Eduardo Galeano, en 11 frases». Ara.cat. Arxivat de l'original el 1440532445. [Consulta: 2 setembre 2015].
- ↑ Borràs, Jordi. Warcelona, una història de violència. Barcelona: Pol·len edicions, 2013.
- ↑ Galeano, Eduardo «'Diccionario del Nuevo Orden Mundial'». El País, (2 doctubre 1991) [Consulta: 12 desembre 2016].