Estiu

De Viquidites
Estiu
Estiu de Giuseppe Arcimboldo (1573)
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

L'estiu és l'estació de l'any, entre la primavera i la tardor, que comença al solstici d'estiu i acaba amb l'equinocci de tardor.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

(var.) En l'estiu tota cuca viu.[1](Cat., Men.)Viquidites:Abreviacions
(var.) En l'estiu, tothom viu.[1](Mall.)Viquidites:Abreviacions
(var.) En l'estiu, tot lo món viu.[1](Val.)Viquidites:Abreviacions
(var.) A l'estiu, tot reviu.[1](Olot, Empordà)Viquidites:Abreviacions
(var.) On has passat l'estiu, passa l'hivern.[1](Val.)Viquidites:Abreviacions
(var.) Una flor no fa estiu; ni dues, primavera.[1]
(var.) Una oreneta no fa estiu.[1](Cat., Bal., Val.)Viquidites:Abreviacions
(var.) Una mosca no fa estiu.[1](Segarra, Urgell)Viquidites:Abreviacions

Dites relacionades amb la meteorologia[modifica | modifica el codi]

(var.) Pluja d'estiu i plant de bagassa, en un punt passa.[1](Val.)Viquidites:Abreviacions
  • Qui a l'estiu sombreja, a l'hivern famoleja.[1](Maestrat)Viquidites:Abreviacions
  • Xàfec d'estiu, fa la meitat del que diu.[6]
  • Xàfec d'estiu, tota l'aigua cap el riu.[6]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

Frase feta Es diu d'algú que pretén haver estat a un lloc important, però només hi ha estat de passada o durant poc temps.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «estiu». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. Pàmies; Palou, 2012.
  3. Conca, 1988, p. 244.
  4. 4,0 4,1 4,2 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1950, p. 665-701. 
  5. «Flor». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 desembre 2013].
  6. 6,0 6,1 6,2 Amades i Gelats, 1938.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles). 
  • Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans (en català). València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324. 
  • Pàmies, Victor; Palou, Jordi. Els 100 refranys més populars (en català). Valls: Cossetània, 2012 (Col·lecció de cent en cent, núm. 16). ISBN 9788490340325.