Hort
 Horta valenciana | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 |
Un hort és un terreny conreat de regadiu de dimensions relativament reduïdes dedicat especialment al conreu d'hortalisses.
Dites populars[modifica | modifica el codi]
Ha de ser la mestressa qui gestioni els béns.
- A l'hort on hi ha una ruda, totes les plantes tenen fortuna.[2]
- Al gos mort, treu-lo del hort.[3]
- Bledes a casa, bledes a l'hort, i a casa més que enlloc.[4](Cat.)
- Després de mort, ni vinya ni hort.[5]
- Hom no pot estar en tot, en dormir i guardar l'hort.[6]
- L'hort, petit; i la hisenda, gran.[5]
- L'hort, petit; l'era, ben gran.[6]
- La dona i l'hort, un sol amo.[6]
- Quan arriba la mort, no hi ha remei en cap hort.[7]
- Qui té sàlvia al seu hort, un gran remei té ben a prop.[3]
- S'ha mort?... i tenia sàlvia a l'hort?[3]
- Si te vols casar amb mi tinc un hort en Ontinyent, una aixà, un forcat i un matxo, i una casa en Agullent.[8]
Cançons populars[modifica | modifica el codi]
- Nineta, si vols venir, / a l'hort a collir maduixes, / mentres tu les colliràs, / jo te tocaré les cuixes.[9]
- (var.) Ai, nena si vols venir / a l'hort a collir maduixes; / mentres tu les colliràs / jo te tocaré les cuixes.[9]
- Corranda popular, la primera referència semblant de la qual apareix dins el Volum XII del Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, l'any 1890. Fou versionada per la Trinca dins el senzill «A collir pebrots» l'any 1970.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cansalada». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Gomis i Mestre, 2015, p. 353-355.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «bleda». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 5,0 5,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «hort». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «mort». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 183, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑ 9,0 9,1 «Ai, nena si vols venir». Càntut. Cançons de tradició oral. Arxivat de l'original el 1477115027. [Consulta: 2 desembre 2017].
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Gomis i Mestre, Cels. Botànica popular catalana : dites i tradicions populars referents a les plantes. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2015 (Talaia (Edicions Sidillà). Clàssics ; 2). ISBN 9788494256462.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.