Sogra
| Projectes germans | |
|---|---|
 Definició al Viccionari | |
 |
La sogra és la mare del marit o de la muller.
Dites populars[modifica | modifica el codi]
- A tu t'ho dic, sogra; entén-t'hi, nora.[1]
- Caseu-la i poseu-la amb sogra, i sabrà el que és bo.[1]
- El que no prova, no dorm amb la sogra.[1]
- L'escorpra, la sogra i les cunyades tenen punxes metzinades.[2]
- La dona ben casada, no té sogra ni cunyada.[1]
- (var.) La millor casada, és la que no té sogra ni cunyada.[1]
- (var.) Per bona que sigui la sogra, millor qui no en troba.[1]
- (var.) Bona sogra o mala sogra, venturós qui no n'hi troba.[1]
- (var.) Bona és la sogra, però millor si la terra la cobra.[1]
- (var.) No hi ha millor fusada que la sogra enterrada.[1]
- (var.) La sogra, mal foc la coga.[1]
- (var.) A la sogra, bon foc la coga.[1]
- Els enemics de l'home són tres: sogra, cunyada i muller.[2]
- Encara que de sucre fos la sogra no seria dolça.[2]
- (var.) La sogra, ni de sucre és bona.[1]
- (var.) Una sogra feren de sucre, i encara amargava.[1]
- (var.) Una sogra que feren de sucre, encara el cap del nas li amargava.[1]
- La sogra no es recorda de quan era nora.[1]
- Mare i filla caben en una camisa; sogra i nora, ni en tota la casa.[3]
- Sa sang de sa sogra i sa nora, la remenaren set anys i no es mesclà.[4]
- Sogres i nores, legum de mal coure.[1]
- (var.) Sogra i nora, gos i gat, no mengen mai amb un mateix plat.[1]
- (var.) Entre sogra i nora, ni el dimoni es posa.[1]
- (var.) Sogra i nora, l'una riu i l'altra plora.[1]
- Tu que te'n vas a València; tu que te'n vas i no véns, digues-li a la meua sogra que se'n vaja en tu corrents.[5]
- Una sogra, l'ha de dir petita i l'entenen grossa.[1]
Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «sogra». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 20 abril 2024].
- ↑ Pujol i Vila, 1999, p. 128.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «sang». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 65-72, Vol. 4. Sector central litoral.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Pujol i Vila, Josep (comp.). 5000 refranys de nostra terra (en català). Tarragona: Arola, 1999. ISBN 8495134292.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.