Isaac de Nínive
(S'ha redirigit des de: Isaac de Ninive)
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Beth Qatraye (en)  , 640 |
| Mort |
Xuixtar, 700 (59/60 anys) |
| Ocupació | Monjo ortodox, místic, escriptor religiós i prevere ortodox |
| Els drets d'autor han expirat | |
 | |
Isaac de Nínive, o Isaac el Siríac (s. VII), fou un bisbe de Nínive que va viure a la meitat del segle VII.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Què és un cor compassiu? És un cor que s’abrusa per tota la creació, pels homes, pels ocells, pels animals, pels dimonis, per tota creatura. Quan hi pensa i quan els veu, li vénen les llàgrimes als ulls... Prega amb llàgrimes, en tot moment, pels animals irracionals, pels enemics de la veritat i per tots aquells que la contradiuen, per tal que siguin guardats i perdonats. En la immensa, desmesurada, compassió que s’eleva en el seu cor a imatge de Déu, prega fins i tot per les serpents».[1]
Primera col·lecció, 74. Centúries sobre el coneixement.
- "Tercer discurs sobre els capítols del coneixement". Centúries sobre el coneixement.
- L’ànima del solitari és semblant a una font d’aigua, tal com l’han comparada els sants pares, perquè cada vegada que es pacifica de qualsevol moviment de l’oïda o de la vista, el solitari veu clarament Déu i es veu a si mateix, i poua (d’aquesta font) aigües pures i cristal·lines, que són els pensaments de la seva constitució natural. En canvi, quan s’apropa (a aquests moviments), l’ànima s’enterboleix i s’assembla a un que camina de nit, en la foscor de la boira, sense veure el camí o el viarany i s’extravia per llocs i regions deserts i abandonats. Però quan l’ànima s’ha pacificat, com algú sobre el qual bufa un vent suau i l’aire sigui serè, comença de nou a tenir llum davant seu i pot mirar endavant per veure on ha arribat i on se li demana d’anar, i veu des de lluny l’estança de la vida.[3]
- 61, "Tercer discurs sobre els capítols del coneixement". Centúries sobre el coneixement.
- Que ningú no mostri un coneixement il·lusori i contesti això (que dic): quan estem en un lloc habitat, tenim els pensaments del lloc habitat, i quan estem en un lloc desert, tenim els pensaments del lloc desert; quan estem entre molts, tenim els pensaments de molts, i quan ens separem de tot, adquirim una intel·ligència solitària. Quins són els pensaments d’un lloc solitari? Les facultats d’un cor mort. No és possible que, morts al món pel que fa a les nostres passions, no siguem moguts per Déu. Cal que la quietud de les passions mundanes faci lloc a l’anhel en Déu, i que per mitjà de les afliccions corporals adquirim una ment solitària.[4]
- 53, "Quart discurs sobre els capítols del coneixement". Centúries sobre el coneixement.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Isaac, bisbe de Nínive, 2005, p. 29.
- ↑ Isaac, bisbe de Nínive, 2005, p. 105.
- ↑ Isaac, bisbe de Nínive, 2005, p. 122.
- ↑ Isaac, bisbe de Nínive, 2005, p. 154.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Isaac, bisbe de Nínive. Centúries sobre el coneixement. Barcelona: Proa, 2005. ISBN 8484377865.