Vés al contingut

Lord Byron

De Viquidites
Lord Byron
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Obres de l'autor a Viquitexts
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Ciutat de Westminster (Anglaterra)
22 de gener de 1788
Mort Mesolongi (Grècia)
19 d'abril de 1824 (36 anys)
Ocupació Poeta, lletrista, polític, autobiògraf, traductor, diarista, escriptor, llibretista, aristòcrata i filohel·lè
Drets d'autor
Les citacions es troben en domini públic.
Modifica dades a Wikidata

Lord Byron (Londres, 22 de gener de 1788 — Missolonghi, Grècia, 19 d'abril de 1824) fou un poeta, polític i revolucionari anglès, figura cabdal del Romanticisme. Més enllà de la seva obra literària, és recordat pel seu compromís actiu i mort en la Guerra d'Independència grega contra l'Imperi Otomà.

Obra literària

[modifica | modifica el codi]
  • «Ella camina amb bellesa, com la nit / de climes clars i de cels estrellats; / i tot el millor del fosc i del brillant / es reuneix en el seu aspecte i en els seus ulls...»[1]
    (en anglès) She walks in beauty, like the night / Of cloudless climes and starry skies; / And all that's best of dark and bright / Meet in her aspect and her eyes...
    Melodies hebrees, 1815
  • «Hi ha una joia als boscos sense camins, / hi ha un èxtasi a la riba solitària, / hi ha companyia on ningú no s'hi acosta, / vora el mar profund, i música en el seu rugit: / no estimo menys l'home, sinó més la Natura...»[2]
    (en anglès) There is a pleasure in the pathless woods, / There is a rapture on the lonely shore, / There is society, where none intrudes, / By the deep Sea, and music in its roar: / I love not Man the less, but Nature more...
    Les peregrinacions de Childe Harold. Cant IV, estrofa 178, 1818
  • «Oh, Llibertat! El teu esperit brilla més intens en les masmorres, perquè allà la teva llar és el cor dels homes que no s'hi dobleguen.»[3]
    (en anglès) Eternal Spirit of the chainless Mind! / Brightest in dungeons, Liberty! thou art, / For there thy habitation is the heart— / The heart which love of thee alone can bind...
    El presoner de Chillon. Sonet inicial sobre la llibertat, 1816
  • «L'amor de l'home és en la seva vida una cosa apart; / és el món sencer de la dona[4]
    (en anglès) Man's love is of man's life a thing apart, / 'Tis woman's whole existence.
    Don Juan, Cant I, estrofa 194, 1819
  • «L'odi és la bogeria del cor, / la vilesa del pensament.»[5]
    (en anglès) Hatred is the madness of the heart, / the baseness of the thought.
    Reflexió poètica sobre les passions humanes en les seves anotacions líriques, 1820
  • «La veritat és sempre estranya; més estranya que la ficció, si s'hi pensa bé.»[6]
    (en anglès) 'Tis strange,—but true; for truth is always strange; / Stranger than fiction: if it could be told...
    Don Juan, Cant XIV, estrofa 101, 1823
    Origen del famòs tòpic universal «la realitat supera la ficció».

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. Byron, 1912, p. 45.
  2. Byron, 2004, p. 92.
  3. Byron, 2004, p. 15.
  4. Byron, 2010, p. 142.
  5. Byron, 1912, p. 210.
  6. Byron, 2010, p. 412.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]