Malgrat de Mar
 Vista general amb l'església de Sant Nicolau | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades bàsiques | |
| Localització | 41°38′44″N 2°44′34″E |
| Lloc web | https://www.ajmalgrat.cat |
 | |
Malgrat de Mar és una vila i el municipi més oriental del Maresme; i fa frontera amb la comarca de la Selva i la Tordera.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A Blanes són flassaders, / paguen lo dot amb flassades; / a Malgrat són carboners, / venen lo carbó a la platja.[1]
- (var.) A Malgrat són carboners, venen el carbó a la platja.[2]
- A Lloret són gitanets i a Malgrat són penjaburros.[3]
- A Malgrat pengen els burros, a Blanes ja no tant, a Lloret són les gitanes i a Tossa la flor del ram.[4]
- A Malgrat són peix fregit, jurioles a la brasa.[5]
- Com el barber de Malgrat, ben gratat i mal pelat.[6]
- Els de Malgrat tenen el cul pelat.[5]
- Els de Malgrat, els del poble gran.[5]
- Els de Malgrat, penjaburros.[5]
- Les de Tossa són boniques, les de Lloret no ho són tant, les de Blanes són gitanes i a Malgrat la flor del ram.[5]
- Si perds el tren, fes com el gorrista, que el va anar a agafar a Malgrat.[5]
Frase que fa referència a un personatge de Blanes, el gorrista, l'artesà que feia gorres i que vivia al carrer del Portal de la Verge Maria. Personatge molt de la broma, explicà que havia perdut el tren a Blanes i, per aquest motiu, havia anat a Malgrat corrents.
Endevinalles
[modifica | modifica el codi]Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «magrat». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, Joan «Refranys geogràfics». Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 504, (1937), pàg. 191 [Consulta: 21 juny 2025].
- ↑ Farnés, 1992, p. 558, Volum V.
- ↑ Farnés, 1992, p. 773, Volum V.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Pàmies i Riudor, Víctor. «Malgrat de Mar» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020-.
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 496.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Farnés, Sebastià. Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Columna Edicions, 1992. ISBN 847809427X.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
