Pere (nom)
Pere és un nom propi masculí d'origen llatí. En català medieval era habitual la variant Peire que coincideix amb la forma occitana. Pere és la transcripció literal de l'arameu kefa que significa "pedra" o "roca"; en llatí, petrus (petra), significa "ferm com la pedra".
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A tu t'ho dic, Pere, perquè m'entenguis, Pau.[1]
- Casa't, Pere, que mal any t'espera.[1]
- Pere ja és vell, per a tindre cervell.[1](Val.)
- Tal és En Pere, tal és com era.[1](Mall.)
- Tal fas, Pere, tal t'espera.[1]
- Tant de Pere vol dir ase.[1](Mall., Men.)
- Tant donaràs an En Pere, que li hauràs d'anar darrera.[1](Men.)
- Tots es Peres són ases.[1](Mall., Men.)
- (var.) Dos Peres i un Bernat, fan un ase acabat.[1](Mall., Men.)
- (var.) Peres, Joans i ases, n'hi ha per totes ses cases.[1](Empordà, Bal.)
- (var.) Tots els Peres són ases, sinó jo i mon pare.[1](Mall., Men.)
- Tant és En Pere com En Berenguera, com el qui li va darrera.[1]
Referències
[modifica | modifica el codi]Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Pere». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.