Vés al contingut

Violència

De Viquidites
Violència
Dante i Virgili a l'Infern
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

La violència és l'ús de la força o de poder usat per dominar, coaccionar, malmetre, destruir o matar, implicant sofriment o fins i tot destrucció d'elements naturals, béns humans, etc. En general pot ser descrit com a "violent" qualsevol comportament, ideologia, actitud o conducta agressiva, no amistosa, no pacifista, bel·ligerant, enemiga, que provoca dolor o sofriment, físic o psicològic.

  • Hi ha benediccions sobre el cap del just, però la violència cobreix els impius.[1]
Llibre dels Proverbis, 10,6.
  • Els homes contra ningú no es revolten amb més violència que contra aquells que veuen que pretenen dirigir-los.[2]
(en grec) ἄνθρωποι δὲ ἐπ᾽ οὐδένας μᾶλλον συνίστανται ἢ ἐπὶ τούτους οὓς ἂν αἴσθωνται ἄρχειν αὑτῶν ἐπιχειροῦντας.
Ciropèdia. Llibre I, cap. I. — Xenofont
  • El paper de la justícia consisteix a no fer violència als homes, el de la consideració, a no ofendre'ls.[3]
(en llatí) Iustitiae partes sunt non violare homines, verecundiae non offendere.
Dels deures. § XXVIII,99. — Marc Tul·li Ciceró
  • És la guerra una violència oposada a la raó, a la naturalesa i a la fi de l'home.[4]
(en castellà) Es la guerra una violencia opuesta á la razon, á la naturaleza y al fin del hombre.
Idea de un príncipe político-cristiano. Empresa LXXIV, 1642. — Diego de Saavedra Fajardo
(en alemany) Der Krieg ist also ein Akt der Gewalt, um den Gegner zur Erfüllung unseres Willens zu zwingen.
De la guerra. Llibre I. Cap. 1. Was ist der Krieg?. Secció 2, 1832. — Carl von Clausewitz
(en castellà) El poder es violento cuando es débil.
La Sociedad, revista religiosa, filosófica, política y literaria. Vol. 2, 1843. — Jaume Balmes i Urpià
  • A l'espasa hi ha violència i la violència és enemiga de la justícia. Qui pren part en el pecat d'homicidi és també un homicida.[7]
(en alemany) Im Kriege, denn im Schwerte ist Gewalt, und Gewalt befeindet das Recht. Wer teilhat an der Sünde der Tötung, ist selbst ein Toter.
Els ulls del germa etern, 1922. — Stefan Zweig
  • Els moderats sempre s'oposen moderadament a la violència.[8]
(en francès) Les modérés s'opposent toujours modérément à la violence.
 — Anatole France
  • La humanitat només pot deslliurar-se de la violència mitjançant la no-violència.[9]
 — Mohandas Gandhi
  • La violència... és l'últim refugi de l'incompetent.[10]
(en anglès) "Violence," came the retort, "is the last refuge of the incompetent."
Foundation. Part II, 1951. — Isaac Asimov
(en anglès) Those who make peaceful revolution impossible will make violent revolution inevitable.
Discurs del 1r Aniversari de l'Aliança per al Progrés (Washington), 13 de març de 1962. — John Fitzgerald Kennedy
  • La violència com a única força generadora de revolucions socials no deixa de ser un fals mite.[12]
Introducció al sistema general, 1983. — Agustí Chalaux i de Subirà
  • El procés democràtic ofereix un canvi polític i social sense violència.[13]
(en anglès) The democracy process provides for political and social change without violence
Freedom from Fear, 1995. — Aung San Suu Kyi
  • Si toleres un sol acte de violència, acceptes la violència com a part de la teva vida.[14]
(en castellà) Si toleras un sólo acto de violencia, aceptas la violencia como parte de tu vida.
Entrevista a El Mundo22 de gener de 2009. — Norma Cruz

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. «Proverbis». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006 [Consulta: 25 gener 2015]. 
  2. Xenofont, 1965-2013.
  3. Ciceró, 1938-1946.
  4. Saavedra Fajardo, 1866.
  5. Clausewitz, 1832.
  6. Balmes, 1843.
  7. Zweig, 2002.
  8. «Anatole France a dit...». Paris: Evene, 1999. [Consulta: 30 març 2013].
  9. «Mahatma Gandhi». Ofici de viure. Barcelona: Catalunya Ràdio, 13-05-2009. Arxivat de l'original el 1366949908. [Consulta: 6 febrer 2013].
  10. Westfahl, 2008.
  11. Kennedy, John F. «Address on the first Anniversary of the Alliance for Progress». The American Presidency Project. Gerhard Peters, 13-03-1962. Arxivat de l'original el 1486439794. [Consulta: 12 abril 2012].
  12. Grau i Figueras, Magadalena; Chalaux i de Subirà, Agustí. Introducció al sistema general (PDF). Barcelona: Centre d'Estudis Joan Bardina, 1984 (Bullae ; 1) [Consulta: 25 febrer 2012]. 
  13. San Kyi, Suu Aung. Freedom from fear: and other writings. UK: Penguin UK, 1995. ISBN 9780141908458. 
  14. «Si toleras un sólo acto de violencia, aceptas la violencia como parte de tu vida». El Mundo, (22-01-2009) [Consulta: 20 juny 2017].

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]