Béla Bartók
 Béla Bartók (1927) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Sânnicolau Mare (Romania), 25 de març de 1881 |
| Mort |
Nova York, 26 de setembre de 1945 (64 anys) |
| Ocupació | Compositor, pianista clàssic, coreògraf, musicòleg, pedagog musical, etnomusicòleg, professor d'universitat, recol·lector de la música popular, músic i pianista |
 | |
Béla Bartók (Nagyszentmiklós, Hongria, actualment Sînnicolau Mare, Romania, 25 de març de 1881 — Nova York, 26 de setembre de 1945) fou un compositor, musicòleg i pianista hongarès, considerat, amb Zoltán Kodály, el més important compositor hongarès del segle XX. Per les seves investigacions sobre la música folklòrica, Bartók es considera com un dels fundadors de l'etnomusicologia, l'estudi de la música folklòrica i la música de cultures no occidentals.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- L'ordre natural de les coses ens ensenya que la pràctica precedeix la teoria.[1]
- (en anglès) According the natural order of things, where practice comes before theory.
Assaig sobre la música hongaresa, 1911.
- La vida de la música popular i la vida de les llengües tenen molts trets en comú.[2]
- (en anglès) The life of folk music and the life of languages have many traits in common.
- Race Purity in Music, 1942.
- Tot l'estudi de la música camperola va ser per a mi d'una importància cabdal, ja que em va permetre alliberar-me de la tirania dels sistemes modals major i menor que havia patit fins aleshores.[1]
Citacions sobre Béla Bartók
[modifica | modifica el codi]- Vaig saber que era un músic molt important, havia escoltat meravelles sobre la sensibilitat de la seva oïda i m'inclinava profundament davant la seva religiositat. No obstant això, mai vaig poder compartir el seu etern entusiasme pel seu folklore natiu. Aquesta devoció era certament autèntica i commovedora, però no m'era possible deixar de deplorar-la en un gran músic.[3]
- (en anglès) I knew the most important musician he was, I had heard wonders about the sensitivity of his ear, and I bowed deeply to his religiosity. However, I never could share his lifelong gusto for his native folklore. This devotion was certainly real and touching, but I couldn't help regretting it in the great musician.
- Conversations with Igor Stravinsky, 1959. — Igor Stravinsky
- (en castellà) Me siento muy cercano a Bartók, pero, como usted sabe, Bartók tiene mucho de Debussy.
- 1998. — Luis de Pablo
- extret de Piet de Volder, Encuentros con Luis de Pablo: ensayos y entrevistas (Madrid: Fundación Autor, 1998).
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 Bartók, Béla. Escritos sobre música popular. México, D.F.: Siglo XXI, 1979. ISBN 9682303753.
- ↑ Bartók, Béla. Essays. New York: St Martin's Press, 1976. ISBN 080326108X.
- ↑ Stravinsky, Igor; Craft, Robert. Conversations with Igor Stravinsky. Londres: Faber and Faber, 1959, p. 74.
- ↑ José Luis Maire. Luis de Pablo al habla (en castellà). Madrid: Fundación Juan March, 2018, p. 17. ISBN 978-84-09-06250-8 [Consulta: 1567441874].