Callosa d'en Sarrià és un municipi valencià de la Marina Baixa.
- (var.) Callosins, com els albercocs porquins, bonacosa i ben roïns.[2]
- Callosa terra del Jesuset, quan no fa aire, no fa fred.
- Carrer major de Callosa, quantes voltes t'he passat a mitjanit i a deshora, ¡que pos m'has aprofitat!.
- En Altea està el Sant Cristo, en Polop, el Pare Etern; en Callosa, l'Arsobispo; i en Bolulla, Sent Jusep.
- (var.) En la Nucia està Cristo, en Polop, el Pare Etern; en Callosa, l'Arsobispo: tots mo n'anirem al cel.
- (var.) En Tàrbena, sobrassades; Benidorm, peixcaters; el cordellet, en Altea; i en Callosa, espardenyers.
- En la Nucia, els tramussers, en Polop els fariners, en la Vila els arriers i en Callosa espardenyers
- (var.) En la Nucia, tramussos; en Callosa espardenyers; en la Vila els arrieros; en Altea, els peixcaters.
- En lo poble de Callosa diuen que no hi ha fadrines, i el diumenge de matí ixen com les roses fines.
- Marieta de Callosa, si tú en vullgueres a mí et faria unes sabates de la pell del meu rossí.[4]
- Un tort, geperut i coixo, en Callosa s'ha casat; què tal seria la xica que encara ha eixit enganyat.
- Xiton i Callosa / que ve la rabosa / a furtar gallines / i buidar la bossa.
S'utiliza per fer referència a persones molt tossudes.
S'utiliza per demanar silenci.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Bertran Calvo, Vicent «Els pobles de la Marina parlen els uns dels altres: gentilicis i renoms» (
PDF). Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, 94-95, (Octubre 2003), pàg. 61-71 [Consulta: 1444344704].
- ↑ Martínez i Martínez, Francesc. Folklore Valencià. Còses de la meua tèrra.. València: Imprenta Diana, 1947, p. 174.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.
Article a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
