El discurs del rei
 Escena de la pel·lícula El discurs del rei | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades generals | |
| Direcció | Tom Hooper |
| Guió | David Seidler |
| Música | Alexandre Desplat |
| Fotografia | Danny Cohen |
| Estrena | 2010 i 17 febrer 2011 |
| Durada | 118 min. |
| Gènere | buddy film, cinema biogràfic i drama |
| Enllaços externs | |
| Web oficial | El discurs del rei - Lloc web oficial |
 | Fitxa |
| FilmAffinity | Fitxa |
| Rotten Tomatoes | Fitxa |
 | |
El discurs del rei (The King's Speech) és una pel·lícula de producció anglesa i australiana de 2010 dirigida per Tom Hopper. La història narra l'ascens al tron de Jordi VI del Regne Unit, caracteritzat per la seva tartamudesa, després de l'abdicació del seu germà Eduard VIII del Regne Unit.
Citacions
[modifica | modifica el codi][Primera reunió entre Lionel Logue i la reina Elisabet, muller de Jordi VI]
- Lionel Logue: Oh, Sra. Johnson! Ja ha arribat. No tinc recepcionista. Les coses com més senzilles, millor. Si un pobre està content és ric, i ja ho és prou.
Reina Elisabet: Com diu?
Lionel Logue: Shakespeare. Encantat!
Reina Elisabet: Com va tot?
Lionel Logue: Oh... Anar fent. Miri em resulta violent però lamento dir-li que fan tard.
Reina Elisabet: Si, jo també ho lamento.
Lionel Logue: I el Sr. Johnson?
Reina Elisabet: Eh... No sap que he vingut.
Lionel Logue: No és un començament gaire prometedor.
Reina Elisabet: No. No, escolti, al meu marit l'ha visitat tothom en va, i tinc por que hagi perdut l'esperança.
Lionel Logue: Jo no l'he visitat.
Reina Elisabet: Està molt segur de vostè.
Lionel Logue: I jo de qualsevol que es vulgui curar.
Reina Elisabet: I és clar que es vol curar. Al meu marit se li exigeix parlar en públic.
Lionel Logue: Potser hauria de canviar de feina.
Reina Elisabet: No pot.
Lionel Logue: Està lligat per contracte?
Reina Elisabet: Podríem dir que si.
[Primera sessió entre Lionel Logue i el futur rei Jordi VI]
- Lionel Logue: M'imagino que, quan parles amb un príncep, ha de ser el príncep que triï el tema.
Jordi VI: Si algú espera que... comenci una conversa, l'espera es pot fer interminable.
Lionel Logue: Ja, és clar. En fi... Sap algun acudit?
Jordi VI: El sentit del ritme no és el meu fort.
Lionel Logue: He he he. Una tassa de té?
Jordi VI: : No, no gràcies.
Lionel Logue: Jo si que en prendré.
Jordi VI: : No pensa començar el tractament, doctor Logue?
Lionel Logue: Només si realment vol que el tracti. I sisplau, digui'm Lionel.
Jordi VI: : Pre... Pre... Prefereixo "doctor".
Lionel Logue: Jo prefereixo Lionel. I a vostè com li dic?
Jordi VI: : Altesa reial. I després, senyor.
Lionel Logue: És molt formal, per aquí. M'estimo més els noms.
Jordi VI: : Príncep Albert Frederick Arthur George.
Lionel Logue: Què li sembla "Bertie"?
Jordi VI: Només m'ho diu la meva família.
Lionel Logue: Perfecte. Aqui dins, és millor que siguem iguals.
Jordi VI: Si fóssim iguals no hauria vingut. M'hauria quedat a casa amb la meva dona i a ningú l'importaria un rave.
Lionel Logue: No, no fumi, sisplau.
Jordi VI: Com diu?
Lionel Logue: Crec que omplir-se els pulmons de fum et mata.
Jordi VI: Els meus metge diuen que relaxa la g... g... gola.
Lionel Logue: Són idiotes.
Jordi VI: Són cavallers.
Lionel Logue: Ja és oficial, doncs. El meu castell, les meves regles.
[Classe de dicció de Lionel Logue i Jordi VI]
- Lionel Logue: Aposto que és capaç de llegir fluidament ara mateix. I si guanyo l'aposta, m'ha de deixar fer-li més preguntes.
Jordi VI: I si guanyo jo?
Lionel Logue: No les haurà de respondre.
Jordi VI: Normalment... s'aposten diners.
Lionel Logue: Un xíling que no fa cap mal. M'ensenya el xíling?
Jordi VI: : Jo no... porto diners.
Lionel Logue: No sé perquè ja m'ho temia. Li cobreixo l'aposta i ja em pagarà quan torni.
Jordi VI: : Això suposant que torni.
Lionel Logue: Encara no he decidit acceptar-lo com a pacient.
[Conversa entre Jordi V i el seu fill Jordi VI sobre el comportament del seu germà, el futur rei Eduard VIII]
- Jordi V: Aquest artefacte infernal ho canviarà, si no ho fas tu. Fins ara, un rei només havia de lluir l'uniforme com Déu mana i no caure del cavall. Ara hem d'envair les llars dels súbdits i guanyar-nos la seva simpatia. Aquesta família s'ha vist rebaixada a la més vil i abjecte de totes les feines, ens hem convertit en actors.
Jordi VI: No som una família, som una empresa.
Jordi V: I algú de nosaltres pot acabar perdent la feina. Al teu estimat germà i futur rei l'única esposa que sembla interessar-li és invariablement la d'un altre.
Jordi VI: Amb Lady Furness ho han deixat.
Jordi V: I surt amb la Sra. Simpson. Una dona amb dos marits vius! Li he deixat ben clar: cap persona divorciada no podrà entrar mai a la cort. Em va dir que això el feia "sublimment" feliç. M'imagino que això ho diu perquè ella se'n va al llit amb ell. Teniu la meva paraula va dir, "teniu la meva paraula que mai no hem tingut relacions immorals". Va mirar el seu pare a la cara i va mentir. Quan em mori, arruïnarà la seva vida, la família i el país en dotze mesos. Qui recollirà els trossos? Amb Herr Hitler intimidant la meitat d'Europa i el mariscal Stalin l'altre meitat, qui s'interposarà entre nosaltres, els alemanys i l'abisme proletari? Tu?
[Parlant de la coronació del rei Eduard VIII]
- Lionel Logue: Se sent estrany, ara que en David ha pujat al tron?
Jordi VI: Amb franquesa, és un descans saber que no seré... rei.
Lionel Logue: Però si ell no té descendència vostè és el següent, i la seva filla Elizabeth el succeiria.
Jordi VI (cantant): Està pixant fora de test, doctor, doctor.
Lionel Logue: Lionel. Ho veu no ha quequejat.
Jordi VI: Esclar que no quequejava, cantava.
[Discussió entre els dos germans pel desig d'Eduard VIII de casar-se amb Wallis Simpson]
- Jordi VI: David. Fa temps que vull parlar amb tu.
Eduard VIII: He estat molt ocupat.
Jordi VI: Fent què?
Eduard VIII: De rei.
Jordi VI: Ah, si? Fer de rei és una feina molt precària, avui dia. On és, el tsar de Rússia? On és, el cosí Wilhelm?
Eduard VIII: No siguis depriment.
Jordi VI: Fer de rei és despatxar 80 treballadors i comprar més perles per la Wallis mentre la gent travessa Europa cantant Bandera Roja?
Eduard VIII: Para de preocupar-te! Herr Hitler ja els aturarà.
Jordi VI: I qui aturarà Herr Hitler?
Eduard VIII: On és, el reserva del 23?
Jordi VI (cridant): I has posat aquesta dona a la cambra de la mare!
Eduard VIII: No em diguis que la mare encara és al llit.
Jordi VI: No fa gràcia.
Eduard VIII: Ja el tinc. Només li agrada el millor.
Jordi VI: Se me'n fot amb quina dona te'n vagis al llit, mentre al matí compleixis el teu deure.
Eduard VIII: La Wallis no és una dona amb qui tinc una aventura. Vull casar-me amb ella.
Jordi VI: Què vols que?
Eduard VIII: Ja ha decidit demanar el divorci.
Jordi VI: Déu del cel. No li pots regalar una casa i un títol.
Eduard VIII: No vull que sigui la meva amant.
Jordi VI: L'església no reconeix el divorci i tu ets el cap de l'església.
Eduard VIII: Què no tinc drets jo?
Jordi VI: Tens molts privilegis.
Eduard VIII: No és ben bé el mateix. Els plebeus es poden casar per amor, per què jo no?
Jordi VI: Si fossis un plebeu, com podries tenir dret al tron?
Eduard VIII: Veig que t'has estudiat el coi de Constitució.
Jordi VI: Veig que tu no.
Eduard VIII: O sigui és això, el que fas: preparar-te i les teves classes de dicció. És el rumor que corre.
Jordi VI (quequejant): Només vu...
Eduard VIII: Vols ampliar el teu públic, oi, B-B-Bertie?
Jordi VI (quequejant): No...
Eduard VIII: Què dius? Perdona. El germà petit vol expulsar el germà gran del tron. M-M-Molt medieval, tot plegat.
[Classe de dicció de Lionel Logue i Jordi VI]
- Lionel Logue: Com és que tartamudeja molt més amb en David que no pas amb mi?
Jordi VI: Perquè vostè cobra per escoltar-me.
Lionel Logue: Bertie, no sóc una geisha.
Jordi VI: Pari de fer-se l'espavilat.
Lionel Logue: Què passa amb en David que li impedeix parlar-hi?
Jordi VI: : I què cony li passa a vostè que no sap fotre altra cosa que parlar d'ell sempre?
Lionel Logue: Vulgar, però fluït. Quan diu paraulotes, no tartamudeja.
Jordi VI: : No em toqui els pebrots!
Lionel Logue: És tot el que sap dir?
Jordi VI: La mare que et va fotre, ets un malxinat.
Lionel Logue: Un marrec d'una escola privada ho faria millor.
Jordi VI: Merda. Merda! Merda! Merda! ... Merda! Merda! Merda!
Lionel Logue: Sí. La defecació flueix fàcilment per la seva boca.
Jordi VI: Perquè estic emprenyat!
Lionel Logue: Sap la paraula amb efa?
Jordi VI: Fo... Fornicar?
Lionel Logue: Au, Bertie!
Jordi VI: Follar. Follar! Follar! Follar! Donar pel sac. Fill de puta! Puta! Puta! Puta! Cabró! Que et donin pel cul. Cony. Merda dels collons.
Lionel Logue: Genial! Ho veu? No quequeja gens.
Jordi VI: Cony, follar, polla i teta.
[Reunió de Jordi VI amb el primer ministre britànic, Stanley Baldwin, sobre la possibilitat de dimissió del govern o l'abdicació del rei]
- Stanley Baldwin: No és perquè sigui americana, això és el menys greu. És perquè aviat serà una americana amb dos divorcis. I el rei, com a cap de l'església d'Anglaterra, no es pot casar amb una dona divorciada. I ara, disculpeu-me per tocar aquest tema, però segons Scotland Yard, el rei no ha tingut sempre els drets exclusius pel que fa als favors de la Sra. Simpson. Els ha compartit amb un venedor de cotxes usats, un tal Sr. Guy Trundle.
Jordi VI (tossint): ...
Stanley Baldwin: A més a més, corre el rumor que l'ambaixador de Hitler, el comte Von Ribbentrop, li envia 16 clavells cada dia. Si sa Majestat continua ignorant els consells del seu govern, no tindrà més remei que abdicar o el govern no tindrà més alternativa que dimitir.
Jordi VI: Primer Ministre, deixaríeu un país... sense govern?
Stanley Baldwin: El rei ha de fer el que vol o ha de fer el que poble espera d'ell que faci?
[Reunió de Jordi VI amb Winston Churchill vaticinant una futura guerra amb Alemanya]
- Winston Churchill: El Parlament no aprovarà el matrimoni. Però hi ha altres motius de preocupació. Ha estat imprudent en documents, li falta compromís i decisió, i n'hi ha que dubten de quina serà la seva postura quan esclati la guerra amb Alemanya.
Jordi VI: No arribarem tan lluny.
Winston Churchill: Per desgràcia sí, senyor. El primer ministre Baldwin ja ho pot negar, però les intencions de Hitler són clares com l'aigua. La guerra és qüestió de temps, i aleshores ens caldrà un rei que tots puguem seguir units.
Jordi VI: Em sembla que al meu... germà se li ha girat el cervell, ara mateix.
Winston Churchill: Heu pensat quin nom us posareu?
Jordi VI (quequejant): Que... no...
Winston Churchill: Podeu descartar "Albert", senyor. Massa germànic.
Jordi VI (quequejant): Que... que...
Winston Churchill: Què us sembla Jordi? Com el vostre pare. Jordi sisè, ofereix una deliciosa continuïtat, no creieu?
[Discurs d'abdicació d'Eduard VIII del Regne Unit]
- Eduard VIII: Tothom coneix les raons que m'han empès a renunciar al tron, però m'heu de creure quan us dic que m'ha resultat impossible suportar la pesada càrrega de responsabilitat i complir els meus deures de rei, com a mi m'hauria complagut, sense el suport i l'ajuda de la dona que estimo.
[Classe de dicció de Lionel Logue i Jordi VI després de ser coronat rei]
- Jordi VI: Tots els monarques de la història han succeït un monarca que era mort, o que poc li faltava. El meu predecessor, a part de ser viu, dóna molta guerra. És una bona merda. No he pogut ni fer el missatge de Nadal.
Lionel Logue: Com feia el seu pare.
Jordi VI: Exactament.
Lionel Logue: Ell ja no hi és aquí.
Jordi VI: Si que hi és. És al xíling que li he donat.
Lionel Logue: Aquest rai que es pot regalar. No cal que el porti sempre a la butxaca, ni al seu germà. Ja no ha de tenir por de les coses que li feien por quan tenia cinc anys. Ara és amo del seu destí, Bertie.
[Discussió entre Lionel Logue i Jordi VI, després de saber-se que Logue no té el títol de doctor]
- Lionel Logue: Tanqui'm a la Torre.
Jordi VI: Ja ho faria, si pogués.
Lionel Logue: De què m'acusaria?
Jordi VI: De frau. S'acosta una guerra i ha fet carregat aquesta nació amb un rei sense veu. Ha destruït la felicitat la meva família, i tot per enganxar un pacient important que sabia que no podria curar. Seré com el rei Jordi III, el Boig. Seré el rei Jordi, el Boig Tartamut, que va deixar el seu poble a l'estacada quan més el necessi... (girant-se) Però, què fa? No hi pot seure. (Cridant) Aixequi's ara mateix!
Lionel Logue: Per què no? És una cadira.
Jordi VI: No... no és una cadira, és... és la... és la cadira de Sant Eduard.
Lionel Logue: Però si hi ha una pila de noms gravats.
Jordi VI: Aquesta cadira és el tron damunt del qual cada rei i reina...
Lionel Logue: Però si per a que no es mogui, hi ha un tros de roc!
Jordi VI: Això és la pedra de Scone. Ho està trivialitzant tot, ho trivialitza.
Lionel Logue: Déu meu, quantes bajanades! M'és igual el munt de culs reials que s'hi hagin assegut en aquesta cadira.
Jordi VI: Escolti'm! Escolti'm! (Cridant) Escolti'm!
Lionel Logue: Què l'escolti? Què m'hi obliga?
Jordi VI (cridant): Doncs el dret diví! Sóc el seu rei!
Lionel Logue: No, no és cert, vostè mateix m'ho ha dit que no volia ser. Per què he de perdre el temps ara escoltant-lo?
Jordi VI (cridant): Perquè tinc el dret de ser escoltat!
Lionel Logue: Per què?
Jordi VI (cridant més fort): Aquí tinc veu!
(pausa)
Lionel Logue: Sí que en té. És molt perseverant i l'home més valent que conec, serà un rei impressionat.
[Discurs de Jordi VI del Regne Unit anunciant la guerra contra Alemanya]
- 'Jordi VI: En aquestes hores difícils, potser les més greus de la nostra història, envio a totes les llars dels meus... a-pobles, m'escoltin des de la Gran Bretanya o d'ultramar, aquest missatge, que pronuncio amb emoció i profund sentiment a cada un de vosaltres com si fos capaç d'entrar a casa vostra i parlar-vos personalment. Per segona vegada a la vida de la majoria estem en... en guerra. Una vegada i una altra, de nou, hem intentat trobar una resposta pacífica a les diferències entre nosaltres i aquells que ara són els nostres enemics però ha esta en va. Ens han obligat a entrar en un conflicte, ja que ens veiem obligats a acceptar el desafiament d'un principi que, si s'aconseguís imposar, seria fatídic per qualsevol ordre civilitzat del món. Aquest principi, despullat de tota disfressa, no és altre que la mera i primitiva doctrina que el poder té la raó. Pel bé de tot allò que nosaltres estimem, és impensable que ens neguem a acceptar aquest repte. És amb aquest alt propòsit que faig ara una crida als meus pobles, aquí a la Gran Bretanya i als meus pobles d'ultramar, perquè facin seva la nostra causa. Els demano que no perdin la calma i es mantinguin ferms i units en aquests temps adversos. La tasca serà dura, és possible que ens esperin dies foscos perquè la guerra avui dia ja no es pot restringir al camp de batalla. Però només podem fer allò que creiem correcte, i, amb reverència, encomanar la nostra causa a Déu. Si tots i cadascun ens mantenim decididament fidels a la causa, llavors, amb l'ajut de Déu, nosaltres vencerem.