Frederica Montseny i Mañé
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Madrid, 12 de febrer de 1905 |
| Mort |
Tolosa (França), 14 de gener de 1994 (88 anys) |
| Ocupació | Anarquista |
 | |
Frederica Montseny i Mañé (Madrid, 12 de febrer de 1905 - Tolosa, 14 de gener de 1994) va ser una líder anarquista, militant a la CNT i la FAI, autora d'assaigs, novel·les i autobiografies emmarcades en la guerra civil espanyola i l'exili.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Serem lleials al pacte fet amb els altres sectors antifeixistes, però demanem també lleialtat; si no hi ha comprensió i tolerància de les nostres respectives potències, serem destruïts, i és precís evitar-ho.[1]
Barcelona, 1936.
- El proletariat internacional, les democràcies d'Europa, no han volgut comprendre aquesta veritat tan elemental i tan simple: que a Espanya s'està jugant la sort del món. (...) Doncs bé, és precís que us habitueu a pensar una cosa: les mateixes bombes, llençades per les mateixes mans que assassinen a les nostres dones, els nostres vells i els nostres nens, que els persegueixen per la carretera de Màlaga i Almeria, i de Bilbao a Santander, cauran sobre els vostres vells, els vostres nens i les vostres dones. (...) Si el feixisme triomfa a Espanya, vindrà fatalment i inevitable la guerra, que a costa de tants sacrificis i de tantes covardies voleu evitar.[2]
- Velòdrom d'Hivern de París (França), 18 de juny de 1937.
- Fragment d'un discurs realitzat a un míting de solidaritat amb la revolució espanyola.
- Quan tot haurà fracassat, quedarem nosaltres.
Ha fracassat el comunisme d'estat [...]. El socialisme, per la seva banda [...] s'ha convertit en el gerent de la societat capitalista. Com a esperança de substitució del món tal com l'ha forjat el capitalisme després de la revolució francesa [...], només quedem nosaltres.[3]
- Converses amb Frederica Montseny, 1977.
- No hem estat, no som, i no serem mai feministes. Considerem que l'emancipació de la dona està íntimament lligada a la veritable emancipació de l'home.[4]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Peirats, 1988, p. 190, Volum I.
- ↑ Peirats, 1988, p. 226-228, Volum II.
- ↑ Montseny; Pons; Capmany, 1977.
- ↑ Alcalde, Carmen. Federica Montseny, Palabra en Rojo y Negro. Barcelona: Argos Vergara, novembre 1983 (Primera Plana). ISBN 84-7178-674-5.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Montseny, Frederica; Pons, Agustí; Capmany, Maria Aurèlia. Converses amb Frederica Montseny. Federica Montseny, sindicalisme i acràcia. Barcelona: Laia, 1977. ISBN 84-7222-627-1.
- Peirats, José. La CNT en la Revolución Española. 2a ed.. Cali (Colòmbia): La Cuchilla, 1988. ISBN 84-87169-00-7.