Vés al contingut

Jo confesso

Afegeix enllaços
De Viquidites
Infotaula d'obraJo confesso
Projectes germans
  Informació a la Viquipèdia
Dades generals
Autor Jaume Cabré i Fabré
Publicació 1r setembre 2011
Modifica dades a Wikidata

Jo confesso és una novel·la de Jaume Cabré publicada originalment en català l'any 2011 per Edicions Proa a Barcelona. L'autor reflexiona sobre la idea del mal en la història de la humanitat a partir de la vida d'un personatge culte i molt intel·ligent nascut a la Barcelona de la postguerra.

Citacions

[modifica | modifica el codi]
  • Perquè qui fuig d'ell mateix veu que l'estalona sempre l'ombra del seu enemic i no pot parar de córrer fins a rebentar.[1]
Capítol 7.
  • Els homes que són amics de l'ànima saben barallar-se i reconciliar-se, i saben no dir-s'ho tot, no fos cas que l'altre els pogués donar un cop de mà.[1]
Capítol 7.
  • Però quan el pare es va morir vaig observar que em miraven amb no sé, de manera diferent, com si hagués pujat de categoria.[1]
Capítol 10.
  • Dels milions d'espermatozous del pare, només un fecunda l'òvul que toca. Que hagis nascut tu; que hagi nascut jo, són immenses casualitats. Podríem haver nascut milions d'éssers diferents que no hauríem estat ni tu ni jo.[1]
Capítol 11.
  • En una cosa l'encertava, Eurípides: la raó humana no pot vèncer les potències irracionals de l'emotivitat anímica.[1]
Capítol 22.
  • Res no m'ha acabat de fer feliç llevat de tu, que ets qui m'ha fet patir més.[1]
Capítol 23.
  • Aquí a la guerra evitem de fer amics: tots som un perquè tots depenem de tots, i ploro la mort del que ahir esmorzava al meu costat però a qui no he tingut temps de pregunta com es deia [...] Em fa pànic matar algú. No sé si en sabré. Però el Mal són persones concretes. Espero ser valent i espero saber prémer el gallet sense que em tremoli gaire el cor.[1]
Capítol 34.
  • Jo, sempre pensant que havia dissenyat la meva vida contra tothom, i resulta que he acabat fent el que el meu autoritari pare havia disposat des de l'inici dels temps.[1]
Capítol 34.
  • Ja ho va dir Goethe. Els personatges que tracten de realitzar en la maduresa el desig de la joventut van a mal borràs.[1]
Capítol 35.
  • Ara ja era una persona adulta, però em costava haver d'acceptar que la vida es fa a cop de morts.[1]
Capítol 36.
  • Segurament, com tots els mortals, no sap veure la felicitat que té a la vora perquè s'enlluerna amb la que no té a l'abast.[1]
Capítol 37.
  • ...va preguntar-li i a tu què t'ha semblat, el llibre?, que és la pregunta, l'única pregunta que penso que un autor no pot fer impunement perquè corre el risc que algú la respongui.[1]
Capítol 37.
  • I llavors mirem de sobreviure al caos amb l'ordre de l'art.[1]
Capítol 38.
  • — No podem entendre l'obra d'art si no en veiem l'evolució. [...] — Però sempre cal el toc de geni de l'artista que precisament la fa evolucionar.[1]
Capítol 38.
  • Matar en nom de Déu o en nom del futur és el mateix. Quan la justificació és ideològica, desapareixen l'empatia i el sentiment de compassió. Es mata fredament, sense que la consciència en quedi afectada. Com en el crim gratuït d'un psicòpata.[1]
Capítol 42.
  • On tu ets no hi ha la mort; on hi ha la mort, no hi ets tu. Per tant, tenir-li por és perdre el temps.[1]
Capítol 44.
  • De vegades no entenc per què la humanitat es relaciona a mastegots havent-hi tantes coses per fer.[1]
Capítol 45.
  • Si Déu existís, la seva fredor davant de les conseqüències del mal seria escandalosa.[1]
Capítol 58.

Epígrafs

[modifica | modifica el codi]
  • Jo serà gens.
 — Carles Camps Mundó
I. A capite...
  • El bon guerrer no es pot estar / enamorant constantment de / totes les squaws que topi, / encara que s'embelleixin amb / pintures de guerra.
 — Àguila Negra
II. De pueritia
  • Quan era jove, lluitava per ser jo mateix; a hores d'ara em resigno a ser com sóc.
 — Josep Maria Morreres
III. Et in Arcadia ego
  • No existeix cap organització / es pugui protegir d'un gra de sora.
 — Michel Tournier
IV. Palimpsestus
  • escrit amb llapis al vagó segellat / aquí, en aquesta tramesa, jo, / eva, amb el meu fill abel. / si veieu el meu fill gran, / caïm, fill d'adam, / digueu-li que jo
 — Dan Pagis
V. Vita condita
  • Tot el que temem ens és concedit.
 — Hélène Cixous
VI. Stabat Mater
  • Procurem entrar en la mort amb / els uls oberts...
 — Marguerite Yourcenar
VII. ...usque ad calcem

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 Cabré, 2011.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Jo_confesso&oldid=131708»