L'afany de caminar a l'avantguarda entre els engrescadors i tremebunds revolucionaris socials havia extingit en mi tot sentiment de pàtria.[1]
L'obra completa és la realitat crua i palpable; l'obra començada, la il·lusió, la prometença, la incertitud, l'infinit, el sol i les tenebres.[1]
Posseïa una gran memòria, una gran fluïdesa d'idees, un gran aplom, una enorme irreverència, una subtil argumentació, molta agressivitat i un estil irònic i sinuós.[1]
Aquesta novel·la constitueix una excepció en el marc de la producció de Bertrana. Trenca amb el cicle novel·lístic anterior, que abasta Violeta, Josafat, Nàufrags i Tieta Claudina i, tot i que Bertrana ja esdevé personatge secundari de la seva pròpia novel·la, encara es troba a un pas de l'inici de la seva gran autobiografia literària: Entre la terra i els núvols.[2]
Informació a la Viquipèdia
