La locura de Álvarez de Castro és un pamflet coescrit per l'autor Prudenci Bertrana i Comte i el director del Manicomi de Salt a l'època, en Diego Ruiz, entre el 25 de juny i el 15 de juliol de 1910 i publicat el mateix any. L'assaig, en castellà, desglossa la «bogeria» de Mariano Álvarez de Castro —militar de la Guerra del Francès que encapçalà la defensa de Girona—, i representà un gran escàndol, amb rèpliques sobretot de la societat i premsa tradicionalista i dinàstica gironines.
En l'Espanya de 1809, en qualsevol ciutat emmurallada on caigués Álvarez de Castro amb el seu fanatisme polític i religiós i la seva predisposició patològica, la hauria immortalitzat. Són aquests homes els que fan de la matança el seu més preuat títol de glòria.[1]
(en castellà)En la España de 1809, en cualquier ciudad murada en que cayera Álvarez de Castro con su fanatismo político y religioso y su predisposición patológica, la habria inmortalizado. Son esos hombres los que hacen de la matanza su más preciado título de gloria.
Inducciones
... voldríem facilitar el camí d'algun explorador de la demopsicologia espanyola en els temps de la invasió napoleònica; ... El nostre objectiu primordial doncs, aquí, només és la indagació científica. No ens proposem directament alarmar els cors sensibles, ja predisposats a les tendreses de la idolatria. [...] Contra l'Álvarez de poesia lírica, de respecte sagrat, que se'ns voldria imposar, intentem aproximar-nos a un Álvarez més real...[2]
(en castellà)... quisiéramos allanar la vía de algún explorador de la demopsicología española en los tiempos de la invasión napoleónica; ... Nuestro objetivo primordial pues, aquí, solo es la indagación científica. No nos proponemos directamente alarmar a los corazones sensibles, ya predispuestos a las ternuras de la idolatria. [...] Contra el Álvarez de poesía lírica, de respeto sagrado, que se nos querria imponer, nosotros intentamos aproximarnos a un Álvarez más real...
Notas previas
Que Álvarez va embogir no hi ha dubte [...] l'indubtable actualment [...] és que el Governador de la immortal Girona era predisposat a delirar.[3]
(en castellà)De que Álvarez enloqueció no cabe duda [...] lo indudable actualmente [...] es que el Gobernador de la inmortal Gerona era un predispuesto a delirar.
El germen
La Junta es va constituir en tutora del general i el va aïllar [...] en la consciència i intenció de tots estava posar un home en lloc d'un heroi: que, de no ser reemplaçat, tots els habitants de Girona haguessin estat degollats.[4]
(en castellà)La Junta se constituyó en tutora del general y le aisló [...] en la conciencia e intención de todos estaba poner un hombre en lugar de un héroe: que, de no ser reemplazado, todos los habitantes de Gerona hubieran sido pasados a cuchillo.
El germen
Álvarez va caure a Girona com una llavor en terreny abonat... El poble es trobava en ple estat patològic: la neurosi revolucionària o, si es vol, la neurosi religiosa i patriòtica havien fet presa en ell.[5]
(en castellà)Álvarez cayó en Gerona como semilla en terreno abonado... El pueblo se hallaba en pleno estado patológico: la neurosis revolucionaria o, si se quiere, la neurosis religiosa y patriótica habían hecho presa en él.
El terreno
La potència mental d'Álvarez de Castro queda estereotipada en dues fórmules clares d'un sol pensament. Per als lleials, vèncer o morir; per als tebis o pusil·lànimes, pena de vida.[6]
(en castellà)La potencia mental de Álvarez de Castro queda estereotipada en dos fórmulas claras de un solo pensamiento. Para los leales a todo trance, vencer o morir; para los tibios o pusilánimes, pena de vida.
El terreno
En plena integritat mental no es juga amb les víctimes, ni se les porta a dansar davant els canons que han de destrossar-les, ni se les agita amb músiques de alegria, ... se'ls parla, si de cas, del deure, se les condueix amb serietat i se'n va amb elles en l'actitud reposada del que sap que afronta un perill.[7]
(en castellà)En plena integridad mental no se juega con las víctimas, ni se las lleva a danzar ante los cañones que han de destrozarlas, ni se las agita con músicas de alegría, ... se les habla, si acaso, del deber, se las conduce con seriedad y se marcha con ellos en la actitud reposada del que sabe que afronta un peligro.
El terreno
Acabat el nostre modest estudi sobre la patologia d'un episodi heroic, algú, tal vegada, en santa indignació, podria objectar-nos que, segons la nostra manera de veure les coses, l'heroisme és només una malaltia mental. No tenim cap inconvenient en afirmar-ho: això no li resta gens ni mica a la seva grandesa.[8]
(en castellà)Terminado nuestro modesto estudio sobre la patología de un episodio heroico, alguien, tal vez en santa indignación, podria objetarnos que, según nuestra manera de ver las cosas, el heroísmo es solo una enfermedad mental. No tenemos ningún inconveniente en afirmarlo: eso no le quita un ápice de su grandeza.
El 1910 per exemple, l'intel·lectual modernista Prudenci Bertrana i el seu amic Diego Ruiz van publicar un llibre iconoclasta: La locura de Álvarez de Castro. Reivindicaven una actitud no conformista, al límit entre la història i la medicina, per demostrar que «l'heroisme és una malaltia mental». L'obstinació d'Álvarez demostrava segons ells que l'impulsava el fanatisme polític i religiós. Més enllà de l'anècdota, l'obra mostra que, per a la flor de la intel·lectualitat gironina, ja no era el moment de les lloances ditiràmbiques de finals del segle XIX. Amb l'ajuda de la crítica històrica, ja no se sostenia el mite del gran home.[9]
(en castellà)En 1910 por ejemplo, el intelectual modernista Prudenci Bertrana y su amigo Diego Rui publicaron un libro iconoclasta: 'La locura de Álvarez de Castro'. Reivindicaban una actitud no conformista, al límite entre la historia y la medicina, para demostrar que «el heroísmo es una enfermedad mental». La obstinación de Álvarez demostraba según ellos que lo impulsaba el fanatismo político y religioso. Más allá de la anécdota, la obra muestra que, para la flor de la intelectualidad gerundense, ya no era el momento de las alabanzas ditirámbicas de finales del siglo xix. Con la ayuda de la crítica histórica, ya no se sostenía el mito del gran hombre.
«El nacionalismo catalán: mitos y lugares de memoria». Historia y Política, Núm. 14 (juliol/desembre 2005), p. 7-10. — Jordi Canal i Morell
«El nacionalismo catalán: mitos y lugares de memoria». Historia y Política, Núm. 14 (juliol/desembre 2005), p. 7-10. — Jordi Canal i Morell
