Les causes són quatre: la causa eficient, la forma, la matèria i el fi.[1]
(en llatí)Quattuor sunt causae, scilicet efficiens, forma, materia et finis.
Part segona del llibre dedicada a les quatre causes.
L'home és una causa eficient quan fa que les fantasies esdivinguin reals i quan mitjançant la forma, abstreu les espècies de la matèria, en les quals, assolint-hi l'objecte, reposa finalment.[1]
Part segona del llibre dedicada a les quatre causes. Intervenció del clergue Pere.
Les riqueses no són dolentes si han estat ben adquirides i si són posseïdes amb bona intenció, perquè són matèria i instrument per a un bon fi; les riqueses són de Déu.[1]
Part segona del llibre dedicada a les quatre causes. Intervenció de Ramon.
El plaer és l'hàbit que fa que l'home trobi repòs.[1]
Part quarta del llibre dedicada al plaer.
Hi ha deu indrets on es pot aconseguir el plaer, és a dir els sis sentits corporalas, que són vista, oïda, olfacte, gust, tacte i afat. El setè indret és la imaginació, el vuitè, l'intel·lecte, el novè, la voluntat; i el desè, la memòria.[1]
Part quarta del llibre dedicada al plaer.
Encara que en l'ordre natural algunes coses que es poden tocar produeixin plaer, tanmateix no és lícit que en produeixin totes en general, sinó aquelles que són permeses per la raó, per l'ordre i pels preceptes de Déu.[1]
Part quarta del llibre dedicada al plaer. Intervenció de Ramon.
La imaginació és una potència absoluta, amb la qual l'home por adquirir un plaer molt gran.[1]
Part quarta del llibre dedicada al plaer. Intervenció de Pere.
Si adquiriu el conceixement adequadament obtindreu un plaer aceptable; si ho feu de forma inadequada, el vostre plaer será pervers i a l'altra vida tindreu dolor i tristesa eterns.[1]
Part quarta del llibre dedicada al plaer. Intervenció de Ramon.
La imaginació és, en efecte, una potència absoluta perquè l'home la pot aplicar lliurement a lobtenció del mèrit o del mal.[1]
Part quarta del llibre dedicada al plaer. Intervenció de Ramon.
L'ordre és la forma amb què l'ordenador ordena moltes coses a un sol fi, en el qual aquelles coses resten ordenades..[1]
Part cinquena del llibre dedicada a l'ordre.
L'ordre és doble, és a dir, l'ordre espiritual i l'ordre corporal. L'espiritual és superior i ordena l'odre inferior, com la causa el seu efecte.[1]
Part cinquena del llibre dedicada a l'ordre.
En Déu hi ha un ordre intrínsec, perquè l'essència i les raons de Déu posseeixen un ordre en virtut del qual Déu és predicable de les raons i a l'inrevés.[1]
Part cinquena del llibre dedicada a l'ordre. Intervenció de Ramon.