Miquel Nadal i Tàrrega
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
| Dades biogràfiques | |
| Naixement | 1962 (61/62 anys) |
| Ocupació | Escriptor |
 | |
Miquel Nadal i Tàrrega (València, 1962) és un advocat, escriptor i teòric valencianista.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- De tant en tant algú cau en l’error i em pregunta pel meu poble. I no. No sóc d’Oliva, en el sentit patrimonial i possessiu que li donem a "ser" d’un poble o d’una ciutat. Nàixer, viure i implicar-te intensament, amb unes arrels inicials o conquistades. Les meues són altres. Diferents. I sempre seran diferents, gràcies o a pesar meu.[1]
Útimes vesprades a Mestalla: Amb Cota i Juanito a la barra del Soqueta, 31 de gener de 2014.
- "Ser" implica posseir una memòria construïda al llarg del temps conformada per la vida i les imatges, els carrers, els arbres genealògics, els sentiments, i les persones associades que conclouen en una possessió i un sentiment que s’afirma sense taca.[1]
- Útimes vesprades a Mestalla: Amb Cota i Juanito a la barra del Soqueta, 31 de gener de 2014.
Sobre el nacionalisme
[modifica | modifica el codi]- Hi ha prou dades per a sustentar amb un mínim de rigor que el nacionalisme catalanista valencià es troba al marge de les pulsions de la societat valenciana, i molt prop de convertir-se en un típic exemple d'un fenomen molt estès: la ideologia que condemna els seus seguidors a l'estatus mental d'outsiders.[2]
- Document 88, 1987.
- L'afirmació de la catalanitat nacional dels valencians naix de la visió negativa respecte a les possibilitats reals d'un futur global i digne com a poble.[2][3]
- Document 88, 1987.
- Ara l'estructura social valenciana, ara la mentalitat agrarista de la burgesia valenciana, després el rerefons populista de les classes populars valencianes i més avant els pactes diabòlics dels poders fàctics de l'Estat conformaven un relat de justificacions, excuses i exculpacions que, a més de demostrar la gran conspiració contra el valencianisme, servia per a no haver de plantejar-se el per què de la magnitud de la derrota.[4]
- El valencianisme que ve, 1996.
- Discursos com el precedent hauran estat útils a molts nacionalistes per a establir relacions sentimentals fugisseres a la Universitat Catalana d'Estiu (la imatge patètica del màrtir del País Valencià, on tot està tan mal, els nacionalistes som tan pocs i ho passem tan malament, etc.) o per a passar la gorra a la mala consciència de la caritat cultural barcelonina, però no crec que siguen pertinents ni en una descripció real dels mecanismes de funcionament de la societat valenciana, ni en una anàlisi politològica del nacionalisme.[4]
- El valencianisme que ve, 1996.
- [El blaverisme] serà una patologia no per la negació de la unitat convencional de la llengua, fet arbitrari com un altre, sinó pel que puga tindre de missatge antimodernista, per la complicitat d'algun dels seus mentors amb l'espanyolisme, per l'absència d'un programa positiu o per la hipòcrita assumpció de la condició nacional valenciana.[4]
- El valencianisme que ve, 1996.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 article al web Últimes vesprades a Mestalla.
- ↑ 2,0 2,1 Franch Ferrer, Vicent; ... [et al.]. Document 88 : destinat (sobretot) a nacionalistes. València: Eliseu Climent, 1988. ISBN 8475022278.
- ↑ Ferrandis i Ibáñez, Francesc. La València Virtual - propostes per a la renovació valencianista. L'Eixam, 1998, p. 192. ISBN 84-87946-47-X.[][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][]
- ↑ 4,0 4,1 4,2 El valencianisme que ve. València: Saó, 1996. ISBN 848851316X.