Ngũgĩ wa Thiong'o
.jpg) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Kamirithu, 5 de gener de 1938 (86 anys) |
| Ocupació | Dramaturg, novel·lista, assagista, professor d'universitat, filòsof i escriptor |
 | |
Ngũgĩ wa Thiong'o (Kamiriithu, Kenya, 5 de gener de 1938) és un escriptor, acadèmic i activista kikuiu.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Un nom que s'és donat i acceptat és com una memòria plantada en el cos del seu receptor, que no el pot qüestionar, tot just agrair. El cos es fa llibre, pergamí, on la propietat i la identitat estaran per sempre més escrites.[1]
- (en anglès) A name given and accepted is a memory planted on the body of its grateful or unquestioning recipient. The body becomes a book, a parchment, where ownership and identity are forever inscribed.
A la conferencia Europhone or African Memory: the Chalenge of the Pan- Africanist Intellectual in the Era of Globalization a Dakar, desembre de 2003.
- (en anglès) Each language, no matter how small, carries its memory of the world.
- A la conferencia Europhone or African Memory: the Chalenge of the Pan- Africanist Intellectual in the Era of Globalization a Dakar, desembre de 2003.
- La condició de les dones en un país és la veritable mesura del seu progrés. Empresones una dona, i has empresonat una nació.[3]
- Llibre 3: Dimonis femenins, 12, a Mũrogi wa Kagogo, 2004.
- Els soldats anglesos van a la guerra i són recompensats amb terres robades als africans. Els africans van a la mateixa guerra formant part del Cos de Portadors i com a recompensa els roben les seves terres.[4]
- Somnis en temps de guerra, 2010.
- Totes les llengües tenen dret a sonar en l'orquestra de la literatura.[5]
- Entrevista diari Ara, 9 de maig de 2017.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Thiong'o, 2005, p. 157.
- ↑ Thiong'o, 2005, p. 158.
- ↑ Thiong'o, Ngugi wa. El brujo del cuervo. Madrid: Alfaguara, 2007. ISBN 8420473413.
- ↑ Thiong'o, Ngũgĩ wa. Somnis en temps de guerra. Barcelona: Raig Verd, 2016, p. 181. ISBN 9788416689132.
- ↑ Nopca, Jordi «Ngugi wa Thiong’o: “Totes les llengües tenen dret a sonar en l’orquestra de la literatura”». Ara.cat, (09-05-2017) [Consulta: 10 maig 2017].
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Thiong'o, Ngugi Wa. «African Intellectuals: Rethinking Politics, Language, Gender and Development». A: Europhone or African Memory: the Chalenge of the Pan- Africanist Intellectual in the Era of Globalization, 2005. ISBN 1842776215 [Consulta: 10 maig 2017].
Enllaços externs
[modifica | modifica el codi](anglès)