Nicolau Maquiavel
 Retrat de Maquiavel de Santi di Tito | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Florència (Itàlia), 3 de maig de 1469 |
| Mort |
Sant'Andrea in Percussina (Itàlia), 21 de juny de 1527 (58 anys) |
| Ocupació | Escriptor, polític, historiador, filòsof, teòric polític, teòric militar, traductor, poeta, diplomàtic i dramaturg |
| Els drets d'autor han expirat | |
 | |
Nicolau Maquiavel, o simplement Maquiavel (Florència, 3 de maig de 1469 – Florència, 21 de juny de 1527) va ser un diplomàtic, funcionari públic, filòsof polític i escriptor italià.
Citacions
[modifica | modifica el codi]El Príncep (1513)
[modifica | modifica el codi]- Tots els estats, tots els dominis que han tingut i que tenen sobirania política damunt dels homes, han estat i són o repúbliques o principats.[1]
- (en italià) Tutti gli Stati, tutti i dominii che hanno avuto, e hanno imperio sopra gli uomini, sono stati e sono o Repubbliche o Principati.
Cap. I. De quantes menes són els principats i com s'adquireixen.
- Si el príncep és prou hàbil, sempre es mantindrà en el seu estat, si no sorgeix alguna força extraordinària i excessiva que l'en privi.[2]
- (en italià) Se tal Principe è di ordinaria industria, sempre si manterrà nel suo Stato, se non è una straordinaria ed eccessiva forza che ne lo priva.
- Cap. II. Dels principats hereditaris..
- Qui conquereixi un estat i el vulgui conservar, ha de tenir en compte dos aspectes: el primer, que el llinatge del seu príncep ha de ser exterminat; l'altre, que no ha canviar ni les lleis ni els impostos.[3]
- (en italià) E a chi le acquista, volendole tenere, bisogna avere due rispetti; l'uno che il sangue del loro Principe antico si spenga; l'altro di non alterare nè loro leggi nè loro dazi.
- Cap. III. Dels principats mixtos.
- L'ofensa que es fa a un home ha de ser feta de tal manera que no hi pugui haver temor de venjança.[4]
- (en italià) Sicchè l'offesa che si fa all'uomo, deve essere in modo, che ella non tema la vendetta.
- Cap. III. Dels principats mixtos.
- Les coses de l'estat [...] si es coneixen amb temps [...] els mals que s'hi produeixen es poden guarir aviat, però quan no se'ls detecta i es deixen crèixer de manera que ja els veu tothom, aleshores no hi ha remei possible.[5]
- (en italià) Ed interviene di questa come dicono i medici dell'etica, che nel principio è facile a curare, e difficile a cognoscere, ma nel corso del tempo, non l'avendo nel principio cognosciuta nè medicata, diventa facile a cognoscere e difficile a curare.
- Cap. III. Dels principats mixtos.
- Qui és causa del poder d'un altre, es provoca la pròpia ruïna, perquè aquell poder l'ha obtingut o amb destressa o amb força, i tant l'una com l'altra són suspectes per a qui ha esdevingut poderós.[6]
- (en italià) Che chi è cagione che uno diventi potente, rovina; perchè quella potenza è causata da colui o con industria, o con forza, e l'una e l'altra di queste due è sospetta a chi è divenuto potente.
- Cap. III. Dels principats mixtos.
- L'experiència manifesta que, avui dia, aquells que han fet coses notables han estat els prínceps que no han tingut massa escrúpols pel que fa a llurs promeses i han sabut engalipar amb raboseria l'enginy dels homes.[7]
- El príncep.
- Tothom sap com és de lloar en un príncep que mantingui la paraula i visqui amb integritat i no pas amb astúcia, i malgrat tot en els nostres dies veiem per l'experiència com molts prínceps han fet grans coses sense tenir gens en compte la paraula donada, i com amb l'astúcia han sabut capgirar els cervells dels homes, i finalment s'han imposat damunt dels que es recolzaven en la lleialtat.[7]
- El príncep.
- Qui construeix sobre el poble, construeix sobre el fang.[8]
- (en italià) Chi fonda in sul popolo, fonda in sul fango
- El Príncep. Capítol IX.
- S'ha d'entendre que un príncep no pot observar totes aquelles coses considerades bones en els homes[9]
- (en italià) Ed hassi da intender questo, che un Principe, e massime un Principe nuovo, non può osservare tutte quelle cose per le quali gli uomini son tenuti buoni.
- El Príncep.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Machiavelli, 2013, p. 11.
- ↑ Machiavelli, 2013, p. 12.
- ↑ Machiavelli, 2013, p. 16.
- ↑ Machiavelli, 2013, p. 18.
- ↑ Machiavelli, 2013, p. 20.
- ↑ Machiavelli, 2013, p. 25.
- ↑ 7,0 7,1 Alegret, Lluís. Joan Garcia Oliver: retrat d'un revolucionari anarcosindicalista. Barcelona: Pòrtic, 2008, p. 125 i p. 111 (Testimonis). ISBN 978-8498090499.
- ↑ Harbottle, Thomas Benfield; Dalbiac, Philip Hugh. Dictionary of Quotations (Italian). London: Swan Sonnenschein, 1909.
- ↑ Machiavelli, Niccolò. Il Principe. F. Le Monnier, 1857 [Consulta: 1543592017].
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Machiavelli, Niccolò. Arenas Noguera, Carme (trad.). El Príncep. Barcelona: Labutxaca, 2013. ISBN 9788499306131.